dissabte, 16 d’agost del 2014
REVISTA PARLEM DE LES BORGES BLANQUES AGOST / SETEMBRE 2014
SUMARI
Cuina medieval 2ª part.
La Fira de l’Oli de Borges
2014 Resum estadístic.
Molí d’Oli de Salvador Farré (Cal
Chicó).
Les Borges Blanques, un poble
d’esquena a l’oli. Opinió.
Fira de l’Oli de les Garrigues...
de tot menys oli. Opinió.
Aclariment a una periodista poc
informada. Opinió.
Les Denominacions d’Origen
Protegida. Opinió.
Les rutes explicades en bicicleta
per les Garrigues.
Entrevista a Laia Garra.
Llibre L’Espluga Calba, una
història particular de Jaume Roig.
Els “biberons”.
Llibre “Requiem por los
triunfadores mediáticos” de R. Gassió.
Empreses de les Garrigues “Global Presence Marketing”.
Exposició artística de Neus
Collet.
Tast d’olis. Cultura de l’oli de
la Confraria de l’Oli.
Entrega del II Premi Arbequina de
plata.
Memòria de la Confraria de l’Oli
de les Garrigues.
Firemoció a les Borges Blanques.
www.lleida-shop.com la botiga virtual.
L’Aigua de Lleida, una colònia
del país.
Xavier Sans, exposició
Un vi amb caràcter. Vi escumós GRAN RESERVA de l’Olivera.
Gastronomia. Les Orelletes de
Festa Major
Poema de Jaume Roig. Les fulles
del Terrall.
CUINA MEDIEVAL 2
part
Hi ha un
interessant text amb un conjunt d'instruccions sobre els aliments i els àpats
que s'han de fer al cap d'un any i d'acord amb el calendari litúrgic que han
d'observar tots els canonges, sacerdots, monjos i frares que depenien de la
Catedral de Tarragona. Aquest text va ser redactat l'any 1331.
Gràcies a aquest
text podem saber el que menjava aquesta classe social. A més de guisats, carn
de l'olla i cuinats de verdura i llegums (cols, cigrons, carbasses, faves,
espinacs) se citen, entre d'altres, "jarret" de xai, pulmons de porc,
morteruelos, conills i per a certes festivitats, neules.
.jpg)
Les sopes de pa amb ou o sense fou el gran aliment de la Catalunya interior en les classes populars
Aquest text no és
un llibre de cuina sinó més aviat una orientació de menjars a aplicar en el
calendari litúrgic. Néstor Luján, el gran escriptor gastronòmic parla també
d'altres publicacions del segle XIV com són "El llibre del ventre"
del monestir de Ripoll i del "Llibre de totes les formes de fer
dolços" dedicat al món de les llaminadures.
El llibre per
excel·lència en aquest temps va ser sens dubte "Llibre de doctrina per a
ben servir de tallar i l'Art del Coch". Va ser el primer llibre de cuina
editat en català. L'edició més antiga és la realitzada a Barcelona l'any 1520,
però es creu que hi ha alguna edició més antiga. En aquest llibre, obra de
Rupert de Nola, o Robert de Noia, o mestre Robert, que possiblement va ser el
cuiner del rei Ferran I d'Aragó, rei de Nàpols, trobem receptes catalanes i
mediterrànies com d’ Itàlia, França i països àrabs. Falten totes les
especialitats castellanes. És constatable que l'autor ja coneixia el Sent Soví
per les moltes al·lusions a aquest tractat.
La llar.
La llar consistia
en un foc de llenya arran de sol, adossat a la paret i en moltes ocasions
ocupant una cantonada amb una campana que canalitzava el fum resultant. Aquesta
llar servia per cuinar i per a calefacció. Aquest sistema és adequat per cuinar
al "ast", a la brasa i també per l'ebullició d'olles que romanien
molt de temps penjades en suspens. El major defecte era el fum que tendia a
impregnar el sabor dels aliments. En tota llar hi havia una sèrie d'artefactes
que permetien posar al foc diferents estris culinaris per augmentar o disminuir
la calor que rebien.
El forn.
Una altra forma
de cocció és la que usava el forn. El forn és un element molt important en la
cuina medieval i podem dir que representa la base i la major senyal d'identitat
de la cuina catalana.
Era una
continuació del forn romà. No totes les cases de la ciutat el posseïen però en
el camp, en cases aïllades era completament necessari.
A part del pa
(molt important) també es cuinaven una bona part de les receptes com cassoles,
guisats, macarrons i altres productes.
El morter.
Aquest estri tan
important a la cuina catalana serveix per triturar i barrejar diversos
ingredients. En l'època medieval eren de grans dimensions i es situaven damunt
de pedestals. Eren de marbre i la mà del morter de fusta. El seu ús establert
era per picar ametlles, avellanes, nous, pinyons, pa torrat o fregit o sigui
tots els ingredients bàsics per a la "picada". La "picada"
és l'element bàsic i senyal d'identitat de les salses catalanes. S'ha arribat a
dir que la cuina catalana és "una picada i qualsevol ingredient". Les
salses catalanes són delicades, untuoses, equilibrades i elaborades amb una
tècnica de fabricació desconeguda en altres cuines europees de l'època.
Els estris.
Per a la
preparació dels menjars s'utilitzaven gerres amb aigua tant per cuinar com per
netejar. Els aliments es rentaven en grans bols destinats a aquesta finalitat.
Per a la cocció
feien servir olles de diverses mides amb els seus respectius suports o com hem
dit suspeses de cadenes. També usaven l’ "ast" amb la seva broca i un
recipient per recollir el greix que queia d'aquest estri. Les cassoles i
paelles en algun cas, ja portaven incorporats els "tres peus". Les
cassoles també eren idònies per al forn.
Les graelles
servien per cuinar carns i peixos a la brasa.
Aquests estris
solien ser de ferro, coure, o de ceràmica envernissada. Les formes segueixen
sent actuals, els seus dissenys estan encara en les cassoles, olles o tupines.
.jpg)
Petits estris.
Entre els petits
estris trobem la llosa, el ratllador,el sedàs, el ganivet i el molinet. També
empraven la cullera, la escumadora i la llosa trencada per a les olives que
podia ser de metall o de fusta.
Els draps de lli
eren utilitzats per filtrar líquids, per embolicar espècies i altres herbes
aromàtiques abans de posar-les en el recipient de cocció, i per cobrir el pa.
També utilitzaven draps d'altres composicions per a rentar-se les mans.
Altres
instruments eren l'agulla que podia ser de fusta o ferro per cosir amb lli la
carn, el bastonet per tancar el farciment de les aus i una canyeta per separar
les pells de la carn.
Com a plats feien
servir la "escudella" de ceràmica, fusta o metall per menjar sopes,
cremes i guisats amb salses. Una gran font per situar al centre de la taula amb
amanides i tot tipus de viandes. Una espàtula de fusta i el plat circular on
tallar i menjar el seu tros de guisat.
Entre dues
persones s'acostumava a col·locar plomes de gallina per poder untar els guisats
amb les salses, una salsera, una tassa i les copes de les begudes.
%2B(Copiar).JPG)
Bacallà amb espinacs un plat molt utilitzat a les hores, a més es servia molt per la Quaresma
Els aliments utilitzats.
Les provisions es
compraven al mercat. Les cases importants disposaven d'un rebost amb quantitats
de sucre, sal espècies, mel, oli, vinagre, cansalada, greixos, porc en general,
formatge i peix en salaó. Acostumaven a tenir també un cup on emmagatzemaven el
vi i altres begudes. Les famílies més adinerades tenien al seu servei un
comprador, un dispensador, un cellerer i sempre un cuiner i un forner.
El pa
El pa era
l'element més important en el menjar medieval.
El pa era
enfornat en forns que podien ser públics en el cas de la gent humil o privats.
El forn usat era la continuació, com hem dit anteriorment, del forn romà.
A part de pa, el
forner feia altres tipus de productes derivats de la farina com coques farcides
de carn, peix, llegums, fruita o una barreja de tot. Actualment encara es
conserva la tradició de les "coques de recapte" típiques de cada
poble. Molt populars són també les "coques de llardons" amb greix de
porc.
.jpg)
Els confitats
Era aquesta una
altra categoria d'aliments que tenien gran acceptació entre els comensals. Un
cop elaborats es guardaven al rebost ja que tenien una llunyana data de
caducitat. Els més coneguts eren els de fruites, porc en greix o en oli,
salaons i altres delicadeses.
Es menjaven nous
i ametlles confitades en mel, sàlvia confitada, torrons i massapans.
.jpg)
Confitures i melmelades
Els ingredients disponibles i els elements
emprats.
La cuina catalana
medieval ja comença a absorbir tots els productes importats per la cultura
àrab. Així ja trobem l'arròs, l'albergínia... És interessant comprovar que
totes les receptes d'albergínia porten incorporat el formatge, possiblement per
la seva cuina de Sicília, sud d'Itàlia i Grècia.
També tenim els
espinacs, la taronja amarga (la dolça, també anomenada "portuguesa"
va ser portada pels portuguesos entre els segles XV i XVI), la magrana, la
canyella, el clau, la nou moscada i el gingebre. El sucre ja s'usava, doncs va
ser introduït pels àrabs a l’ Horta de València mitjançant el cultiu de la canya. Al Rosselló
i a València ja es conreava safrà.
Seguidament
enumerarem els ingredients esmentats en el "llibre del Sent Soví".
Primer tindríem
els vegetals. Les hortalisses emprades eren, en primer lloc la ceba, l'all, les
escalunyes, les bledes, els bolets, les carbasses, les cols i els espàrrecs.
També, els espinacs, les pastanagues, els porros, els naps, les faves tendres,
les albergínies i les carxofes. Com fulles teníem les endívies, les escaroles,
l'enciam, les roselles i altres tipus de plantes per a amanida bàsicament.
Com a elements feculents
consumien llegums secs (cigrons, faves, llenties i pèsols) també llegums
frescos, grans i derivats com la farina, l'ordi, el sègol, la sèmola i l'arròs.
Quant a la fruita
que també era utilitzada per fer sucs, el raïm verd, la magrana, la taronja
amarga i la llimona.
També consumien olives, figues, melons, raïm, cireres,
prunes, albercocs, pomes, peres i préssecs. També podien afegir a la seva dieta
maduixes, gerds. Quant a la fruita seca es menjaven les ametlles, les
avellanes, els pinyons, les nous, els dàtils, els pistatxos, les panses, les
figues i les castanyes.
També s'usaven
les flors com l'aigua de rosa, i aigua de tarongina. Amb les de ginesta i
carbassa feien bunyols.
%2B(Copiar).JPG)
La genuina carn a la brasa que podia ser de qualsevol animal.
El segon gran
grup d'aliments serien les carns. La carn més important pel que fa a
quadrúpedes seria la de porc. A la qual també s'havia anomenat
"porcàs" i Bacus "en segles anteriors.
El consum de carn
de porc era molt important. Quan es referien a la carn en sentit genèric, es
referien a la del porc. Sobretot a Mallorca. El pernil era utilitzat també en
el pagament de tributs com a valor segur.
Les carns més
apreciades pel seu gust eren el xai i el cabrit.
Pel que fa a les
aus, sempre van ser menja distingida. Els censos proporcionaven al Comte de
Barcelona, galls, gallines, capons i galls dindis.
La caça era també
molt important, estava contemplada com un dret senyorial perquè es considerava
pertanyent als boscos del senyor. L'ós era molt abundant al Pirineu. El Comte,
com a anècdota, tenia dret a una cuixa i els quatre peus de l'ós capturat, això
al Conflent i a Prats de Molló les dues cames del darrere i els quatre peus.
Des de l'antiguitat es tenen els peus de l'ós com la part més selecta del seu
cos.
Pel que fa als
aliments, usarem la llista que ens aporta el "Sent Soví".
Es menjaven
porcs, garrins, xais, cabrits, conills casolans, vedelles i les seves vísceres
com pulmons, cor, ronyons, fetges i els seus peus. Del porc, treien els
greixos, la cansalada, la sang i feien botifarres i llonganisses.
De les aus domèstiques,
es consumien galls, gallines (eren molt apreciades) a més de capons, ànecs,
oques, coloms, galls dindis (reservats per a les grans solemnitats com Nadal) i
els seus productes, els ous.
Pel que fa a la
caça trobem entre l'aus a les grues, perdius, coloms i tudons, faisans,
guatlles i els tords. Entre els mamífers, els conills, el senglar, el cérvol,
el cabirol i l'ós.
Pel que fa a la
llet, la de vaca era poc usada ja que la llet més consumida eren les d'ovella i
de cabra. Destaquem els formatges, tant frescos com curats que eren molt
habituals a les taules medievals.
El peix.
És digne de
destacar que gran part del territori de la Corona Catalano-Aragonesa
estava al costat del Mar Mediterrani. A més està el fet religiós que impedia
menjar carn molts dies de l'any i en especial els quaranta dies de Quaresma.
L'art de la pesca
procedia de l'ocupació grega dels golfs de Roses i Empúries. Els peixos citats
en el Sent Soví lògicament eren del Mar Mediterrani, excepte alguns ja
desapareguts o en desús, eren com en l'actualitat, També menjaven de riu o de
l'Atlàntic com el salmó. Eren l'anguila, la alosa, la lamprea, la boga, el bonic,
la sardina, el congre, el déntol, el cap-roig, el dofí, el peix espasa, la tonyina També
llucet, morenes, daurades, llobarros, seitons, ratlles i lluços.
Entre els
cefalòpodes trobem la sípia, el pop, el calamar, i entre els crustacis el
llagostí, la llagosta, la cabra de mar, els crancs i el llamàntol,
.JPG)
El barat escabetxat és una de les moltes preparacions dels peixos frescs, sino es menjaven al moment es podien conservar
Del riu es
menjaven les angules, les carpes, els barbs, la truita, el salmó, el lluç de
riu i l'esturió a la zona de l'Ebre. Les truites també podien ser emprades com
a tribut igual que la caça.
Tot i que el Sent
Soví no anomenal’arengada (el gran aliment d'origen marítim de l'interior de
Catalunya i Aragó fins gairebé els nostres dies i aliment primordial en la
classe humil), aquest humil peix ja era salat a Escandinàvia i Normandia. Les
comarques costaneres consumien peix fresc i les d'interior en salaó. Els
salaons més comuns eren el congre sec, sardina salada (antecessora de
l'anxova), tonyina sec i salat.
Els adobs.
Les espècies i
les herbes aromàtiques eren d'ús comú i en quantitat. Al Sent Soví trobem els
ingredients següents:
Les espècies eren
totes d'importació a excepció del safrà. La més preuada era la canyella molt
sol·licitada en tota la història de la cuina catalana de tots els temps. A més
s'usaven al cardamom, el clau, el comí. També el gingebre que arribava sec i
havia de remullar, la nou moscada, l'orenga, el pebre negre sec tant en gra com
mòlt. El pebrot picant i la caiena van ser portades d'Amèrica amb Cristòfor
Colom ja en l'edat moderna.
Pel que fa a les
herbes aromàtiques s'utilitzaven l'alfàbrega, el llorer, el fonoll, la
matafaluga, l'anís estrellat, la menta, la sàlvia, la sajolida, el romaní,
l'api, l'estragó i la maria lluïsa. L'herba preferida era el julivert. Moltes
vegades es feien conjunts de diverses herbes que s'embolicaven en draps.
.JPG)
Els alls, el gran adob per excel.lència.
Per fer sofregits
i menjars a l'ast (aquestes eren peces embolicades amb cansalada), s'emprava
oli d'oliva i sagí, ja que les cases acostumaven a criar un porc per al seu
consum. Per ensucrar s'usava la mel que també es feia servir per confitar. El
sucre de canya, conreat pels àrabs en l'horta de València era bastant car. Els
adobs eren de tipus agredolç i s'utilitzaven molt les barreges de dolç i salat.
Tipus de menjars.
Els menjars es
dividien en dos grans grups, les "pietances" i les
"cassoles".
Les
"pietances" eren plats de carn o peix de consistència sòlida. Les
carns podien ser rostides (amb acompanyament o sense), llavors s'aplicava el
"perbollir" que consistia en passar un aliment uns minuts per aigua
bullint abans de rostir-lo. Aquest procediment el trobem ja en els tractats
italians, espanyols i àrabs. Podem veure que era una forma de cuinar molt comú
en tota l'Edat Mitjana avui aquest en desús.
Pel que fa a les
carns bullides o sigui cuinades a l'olla, amb llegums o sense, es procedia a
separar els sòlids dels líquids. Les carns i els sòlids es menjaven al plat pla
mentre que els líquids en forma de sopa eren servits en escudelles. Les
"pietances" incloïen també la carn empanada (les coques de l'actualitat).
Eren grans pastissos fets amb carns trossejades, especiades i cuites al forn.
Eren molt populars a tot Europa. Com oposició a les "pietances"
trobem les "cassoles", plats de consistència untuosa o líquida, fets
amb aliments guisats. Hi havia diferents tipus, l'estofat, el gratinat i les
coccions amb salsa. Aquests plats es menjaven en escudelles i acompanyats de
pa. Eren molt gustosos i saborosos, fets amb gran varietat de salses molt bé
lligades. Per preparar-les es feien els sofregits, base de la cocció i la
picada a la fi de la
mateixa. A França a les "cassoles" se'ls anomenava
"potatges" ja que es coïen en el "pot", l'olla.
.jpg)
L'escudella, el gran plat català de tots els temps.
La segona
categoria de cuinats estaria formada per les anomenades "menjars de
cullera". La sopa, que servia en escudelles amb pa ofegat i brou, els
purés de carabassa, els llegums bullides, l'arròs, la sèmola, les cremes (tals
com "el menjar blanc", la crema d'ordi, de civada, etc ), Menjars
suaus en comparació a les "pietances" i "cassoles".
Podríem també
parlar d'una tercera categoria, els fregits o fritadas. Estaven embolsades amb
sucre i mel i se servien com a postres. Entre elles els bunyols, el pa amb
formatge, i les creps. Aquest menjar, juntament amb els ous eren indicades per
als dies de carn contraposats als dies de peix marcats bàsicament per les
pràctiques litúrgiques.
Coneixem totes
les preparacions del peix, ja sigui en brous, rostit, a la graella, amb salsa o
en escabetx. Sovint acompanyat amb llegums. Segons quins dies els amaniments de
la carn eren substituïts pels de peix, substituint el greix per a l'oli, la
cansalada per panses i pinyons i el brou de carn per brou de llegums, però la
forma de cocció era la mateixa.
La cuina catalana
va tenir una gran influència en la cuina europea i especialment a la italiana. No és
d'estranyar aquesta circumstància perquè els regnes de Nàpols i el de Dos
Sicilias, van estar incorporats a la corona catalanoaragonesa i es van haver de
copiar els costums i els plats procedents de la cuina catalana.
.jpg)
RESUM
Hem de alegrar-nos
al veure com el nostre Ajuntament de les Borges Blanques i el Patronat de la
Fira de l'Oli de Qualitat viuen en un món irreal i ple de felicitat, nosaltres
com a revista independent hem de dir:
El nombre de
visitants a la Fira del 2014 no va passar de 20.000 visitants. El temps tampoc
va acompanyar.
El nombre
d'estands no va arribar als 140, els d'oli eren 25 comptant amb l'institucional
de la Denominació d'Origen Protegida Les Garrigues. El nombre de molins al
territori d'influència és de 74.
Durant els anys
anteriors la mitjana era de 22 stands, no de 15 com afirmen públicament les
seves responbles. Es pot consultar el propi butlletí de la Fira.
La mitjana de
vendes és de 1.200 litres per estand.
La venda d'un
dels estands premiats va ser la mateixa de 1.200 litres.
24 estands x 1200
litres surten 28.800 litres.
El percentatge
dels productors d'oli sobre els altres expositors de la Fira és del 17,14%.
L'organització de
l'esdeveniment és magnífica i molt professional. Felicitem als responsables
empleats de l'Ajuntament.
Segons
l'Ajuntament i tenint en compte les xifres oficials haurien d'haver vingut al
poble un total de més de 15.000 cotxes que segurament s’aparcarien al pàrquing
de l'Ajuntament. Això explicant un cotxe per a quatre persones o sigui màxima
ocupació.
Seguint les
xifres oficials 60.000 litres d'oli per a 68.000 persones surt a menys d'un
litre qual cosa com venda és molt escassa.
No s'admeten
productors d'altres llocs de fora de Lleida, no fos cas que ens adonéssim de la
distància que ens porten els altres llocs oleícoles espanyols. Les Garrigues no
vol ni innovació ni novetats.
La Fira de Borges
està morta. No pot créixer, es pot mantenir però no es pot engrandir. Si de 74
molins de la zona venen 24 (aquest any rècord) i venen aquestes xifres, que
passaria si vinguessin 10 més. No els sortirien els números i Adéu Fira! .
El millor és
continuar com ara, al servei de la Denominació d'Origen Protegida a la que
agermanen, adopten, gronxen amb SIS ESTANDS i el de la institució (sobre 27
afiliats). Sabeu amics de l'Ajuntament qui va eliminar el nom de Denominació
Borges Blanques i van traslladar la seva seu a la Caparrella de Lleida ?. Qui
cada any organitza petites fires locals en detriment de la gran fira comarcal.
I als de les Borges ens maltracten (Confraria de l'Oli) per exemple a la qual
desconeixen i ignoren, saben que és l'única associació dedicada a potenciar
cultural i gastronòmica de l'oli garriguenc i encara que els sàpiga fatal, a
tot Espanya i molts llocs d'tothom, evidentment gràcies a Internet i el nostre
esforç).
.png)
Com es pot parlar
de "junts som més útils en el territori i país". Si una cooperativa
no ve a la Fira no és per culpa de l'Alcalde sinó de l'Associació a la qual
pertany aquesta cooperativa (cas del Albagès).
Com podem parlar
de "junts" quan ja s'ignora a l’Associació borgenca sense ànim de
lucre, dedicades a l'oli que l'única intenció és aportar promoció, cultura i
actes lúdics al servei del nostre oli, que com bé sabrà el Patronat amb les
seves presentacions, el seu llistó de coneixement aliè està molt baix. S'ignora
a l'empresa amb més varietats i novetats en el món de l'oli segurament de
gairebé tot el món. Per cert a aquesta empresa no l'ajuden des del seu propi
consistori per tenir presència i el més interessant és que no la volem. La nostra idea
era aportar coneixements, però no els calen. A les Garrigues vam neixer amb
ciència infusa.
ramon gassió
mònic0
President de la
Confraria de l'Oli Verge Extra de les Garrigues i les terres de Lleida.
Jornada de l'inauguració a càrrec del President de la Generalitat Artur Mas.
MOLÍ D'OLI DE
SALVADOR FARRÉ
"CAL CHICÓ"
Les Borges
Blanques - Garrigues
A principis del
segle XX les Borges Blanques era un empori industrial al món de l'oli d'oliva.
En el seu terme municipal, en el de tota la comarca de les Garrigues així com
bona part del Pla d'Urgell, Urgell i el Segrià sud es conreava una de les
millors olives per a oli de tot el panorama oleícola espanyol. Era l'olivera
arbequína que oferia una acidesa entre el 0,2 i el 0,3 graus. També la seva
minsa producció permetia la mòlta d'aquestes olives en un termini molt proper
de temps des de la seva recol·lecció i la seva elaboració mentre en altres
llocs d'Espanya s'acumulaven ingents quantitats d'olives per moldre. Aquestes
olives amuntegades aconseguien uns defectes per humitat i estaven afectades per
tot tipus de fongs obtenint-se un oli bast i de poca qualitat i més si ho
comparaven amb el garriguenc.
Aquestes
circumstàncies feien de Borges un lloc central en la producció d'oli, però la
comercialització i l'exportació es feien a Reus i teníem com a grans compradors
els representants de la indústria oleícola italiana. En les Borges mai es va
produir el que avui coneixem com a "valor afegit".
Segons els
historiadors locals, Roser Ripollés i Manel Giné, a principis del segle XX
coexistien en la població més de 60 molins d'oli. De tots aquests molins avui
només queda en funcionament i adaptat als temps moderns, el molí conegut
popularment com Cal Chicó que està situat a la primera casa del carrer de la Font. Un carrer que
comunicava amb l'estació ferroviària i punt de sortida dels olis comarcals rumb
a l'exportació via Reus. En aquest carrer i fins a l'estació estaven situades
molts dels molins i també tots els magatzems amb les seves ingents cups.
Aquest molí va
ser fundat per Juan Arrufat i Calvís 1830 i en el mateix edifici que avui
encara acull el molí i el magatzem, però molt canviat com és natural pel pas
dels anys i el seu corresponent modernizacion. Aquest senyor era el rebesavi
dels actuals propietaris, Ramon i Salvador Farré Pastor.
Entre el rebesavi
(que va ser alcalde de Borges i que va assistir a l'Exposició Universal de Barcelona
de 1.888 acompanyat del secretari de l'Ajuntament i com a curiositat dir que
van estar allà quatre dies i només van gastar quatre pessetes de l'època. Això
ens pot indicar l'esperit d'austeritat dels emprenedors d'aquells temps. Quan
va morir el rebesavi va heretar el molí el besavi, Ramon Farré i Pané, d'aquest
l'avi Ramon Farré i Arrufat, a ell li va succeir al capdavant del negoci el
pare, Salvador Farré Güell. Durant la seva direcció va ser quan van aconseguir
les xifres més altes d'elaboració, uns cinc-cents mil quilograms d'oli i en
l'actualitat els dos propietaris actuals abans citats que elaboren poc més de
dos-cents mil quilograms..
El molí ha vist
com les seves eines es modernitzaven. Va passar del mètode d'extracció antic
amb molts treballadors i esportins, olor d'oli verd i suc d'oliva per tot
arreu. Abans s'obtenia l'oli per pressió i ara per centrifugació, el que
comporta menys personal, més rapidesa i menys acidesa o sigui sortim guanyant
en qualitat.
.jpg)
Imatge de Salvador Farré a la Fira de l'Oli de les Borges Blanques
L'oli de Cal
Chicó mai ha perdut qualitat, la mitjana de rendibilitat de les olives
arbequines està al voltant dels 21 quilos d'oli per cada 100 quilos d'olives.
La seva gamma
està formada per garrafes de 5, 2 i 1 litre amb plàstic. També ampolles de
vidre de 500 cc, vinagre de Mòdena i olivada. També ofereixen llaunes de 5 i 3
litres d'oli.
Gama comercial dels olis de Salvador Farré.
LES BORGES
BLANQUES, UN POBLE D’ESQUENA A L’OLI.
Al
poble de les Borges capital de la part nord de les Garrigues es va
crear fa més de 150 anys tot un empori en la recol·lecció i elaboració de l’oli
d’oliva. Avui és un llunyà record. La gran majoria d’aquest oli procedia
d’olives arbequines que donaven un oli molt fi i de gran qualitat. Ràpidament
es va fer famós a tota Espanya i més al estar guardonats a les diferents Exposicions
Internacionals. La gran majoria d’aquest oli era capitalitzat pels italians que
el feien passar per oli de producció italiana. Eren els que hi guanyaven. Avui
es coneix com a Valor Afegit.
Les
Borges va arribar a tenir uns seixanta i escaig molins d’oli. Més grans o més
petits segons el propietari. Pensem que vol dir en el poble 62 molins, més d’un
per carrer. En l’actualitat no n’ha quedat cap que recordi aquest passat
“gloriós”. Queden uns quants elaboradors (Agrolés, Chicó, Cooperativa dels Carlistes,
Cooperativa la Borgenca i Olis dels Templers). Però tots ells amb modernes
instal·lacions o elaborant-lo fora, a l’inrevés de l’època “gloriosa” quan els
forasters venien a moldre a les Borges.
L’únic
record del passat oleícola resta a uns dos quilometres del poble i fruit d’una
iniciativa particular. El Parc Temàtic de l’Oli, visitat per una ínfima
quantitat de borgencs.
Ara
sembla ser que en un indret històric com Cal Gineret en pensen fer-ne un. Quan
estigui fet ja en parlarem.
A
les Borges creiem que la producció i elaboració de l’oli ens dona dret a ser
“la Capital de l’Oli” quan ací sols varem tocar la porqueria de l’oli, el
collir-lo i el elaborar-lo, sempre amb granota o el vestit més vell, mentre a
Reus i Itàlia portaven vestits luxosos ja que ells distribuïen, milloraven i
comercialitzaven. O sigui ben mudats, feien la feina neta i la que donava
diners en valors afegits. De propina vingueren les cooperatives on una reduïda
junta pren totes les decisions. Formades per pagesos (amb un alt nivell
intel·lectual) tancats al país i sense fer cas a cap tipus de novetat i
millora. Així el preu de l’oliva manté (amb collita normal) una llarga
tendència a la baixa en quant a preus. Això obliga a productors mitjans i grans
a construir associacions i amb elles nous molins amb noves marques que poc a
poc han pres tota l’hegemonia en el mercat. Ja que lluiten per la qualitat i no
per la quantitat cosa que s’ha fet fins ara en les cooperatives alliçonades per
la Denominació d’Origen les Garrigues, per cert amb seu a Lleida.
Com
diu una important revista espanyola en la que col·laboro l’oli comença quan
acaba la feina del pagès. I aquests creuen que en saben d’oli.
La
Confraria de l’Oli
Tenint
en compte que les Borges havia perdut tot tipus d’entitats culturals al voltant
de l’oli un grup de gent encapçalats per Ramon Gassió va fundar una entitat
sense ànim de lucre que tenia per a objectiu, primer tornar a les Borges el nom
que havia tingut amb el tema de l’oli i segon la promoció, divulgació i tot
tipus d’iniciatives culturals, lúdics, que tinguessin com a finalitat el
redescobriment de les Borges i el seu oli. Ja des dels primers temps de
funcionament fou rebutjada per la Denominació Protegida i com no de la seva titella
l’Ajuntament de les Borges que ha permès que aquesta estès radicada a Lleida.
La causa devia ser que els estatuts de la Confraria no permetien formar part
del Consell Directiu a polítics en actiu i com ací tot ho remenen els polítics,
hem estat foragitats de tots els esdeveniments del món de l’oli (sols fan la
Fira) borgencs. Se’ns han retirat tot tipus de petites subvencions quan hem
estat l’entitat borgenca més coneguda a tota España on mantenim un gran
contacte amb totes les altres confraries, molins i organitzacions i premsa
oleícola de diversos països.
La
peculiaritat més interessant de la Confraria està radicada en el seu abast. Som
molt coneguts fora de les Terres de Lleida, la qual cosa coincideix amb el seu
objectiu, exportar la cultura de l’oli lleidatà. Tenim amics a tot el món i especialment
als països productors d’oli. Les Borges això ho ignora, prova d’aquest fet és
que el premi “Oliva de Plata” que concedeix la Confraria es va tenir que
celebrar a Castelldans. També varem organitzar dues exposicions d’oli
d’arbequina, la primera a Masia Salat i tancada a la comarca amb 27 expositors
(arbequina i comarca), la segona ja que cap autoritat local es va dignar venir
de visita la varem fer a la Granadella amb l’assistència de 58 molis de tota
Espanya. La Diputació fou convidada a fer l’inauguració declinant molt
diplomàticament l’oferiment. Quan s’ha fet viatges a llocs oleícoles han
prescindit de nosaltres i tampoc ens han demanat cap tipus d’opinió sobre la Fira. Potser no els fa cap falta, van néixer savis.
Ramon
Gassió ha creat un “bucle” informàtic amb una sèrie entre blogs, pàgines web
Facebook, twitter i You Tube de 66 elements tots vinculats amb l’oli i la
pagesia-hosteleria lleidatana. A les conegudes com a “xarxes socials” arribem a
300.000 “amics”.
A
més compte amb tres revistes on-line. L’una que s’envia a tota Catalunya,
escrita en català anomenada EL PRIMER RAIG amb una tirada de 5.600
exemplars via e.mail. La segona amb el títol d’OLIBERIA NEWS està escrita en
castellà i s’envia a unes 12.000 persones, el 80 % vinculat amb l’oli. Els
receptors estan repartits per tot el món. (Xina, Japó, Sudamérica, Europa del
Nord i l’Àrea Mediterrània, nord i sud). Una ampla divulgació que el
ajuntament de les borges ignora amb el mal que això fa als seus ciutadans,
potser no a ells. De tot l’Ajuntament sols és la Regidoria de Cultura qui ens
informe dels actes a celebrar. Cap més regidoria ni el Departament de Premsa
amb dues persones fitxes no hi ha manera que ens incloguin en la seva base de
dades. A partir d’ara sols serà notícia de les Borges lo que la publicació
decideixen que ho és ja que nosaltres si podem afirmar amb orgull que som
independents, no subvencionat com alguns dels demés (via col·laboració o
publicitat). La tercera revista “PARLEM DE LES BORGES BLANQUES” té una difusió
en e.mail de 1.300 persones i creixent contínuament. Aquesta revista més
centrada a les Borges tampoc rep per part de Premsa de l’Ajuntament cap tipus
d’informació com si reben una sèrie de publicacions provincials amb una tirada
molt inferior amb número i àmbit..
Arribem
doncs a la conclusió qui si no ets dels meus (CiU) no existeixes. La conclusió
per part nostra és la de canviar de poble. Al menys així no sortirà als nostres
enviaments la paraula “les Borges Blanques”.
En
quant a la Fira del 2014 aquest grup informatiu no ha rebut ni la més mínima
informació, ni tan sols la dels actes a celebrar, per la qual cosa aquest grup
ha decidit ignorar (sols en remarcarem amb una foto i un petit text que s’ha
celebrat) ja que no podem ignorar la realitat, però divulgació i promoció res
de res. Avantatges de l’independència dels poders fàctics.
A
la Confraria, a excepció del govern ERC i PSC que ens varen deixar intervenir i
a més ens varen deixar un estand (No oblideu que som una associació sense ànim
de lucre), mai més ens han demanat opinió ni molt menys ens han donat cap tipus
d’avantatges. Nosaltres no tenim cap benefici anant a la Fira, el guanyen l’oli
i els pagesos i la ciutat. Entre altres també fem conèixer el poble i
com es diu avui “posar-lo al mapa”. I Internet és en l’actualitat el modus de
difusió mundial, no ho oblidem.
La
Denominació d’Origen Protegida les Garrigues és la veritable invitada amb poder
exclusiu a la Fira. Aconsegueix tot el que vol. Inclús ha estat molt
pregada per venir cosa que no s’ha fet amb ningú més. Sols representa a 27
molins (de 72 que en hi ha a la seva zona) i te la santa barra de venir a les
Borges amb només 9 molins (Aquest any 6). Això si, fa i desfà.
La
Fira és el més semblant a una secta. Sempre hi ha els mateixos i no es deixa
que vinguin d’altres indret no sigui que ens influenciïn amb les seves
novetats. Visca la tradició i l’enfonsament.
Això
si, si vull ser el més just possible he de dir que un cop comença i fins que
acaba es nota la feina ben feta dels empleats municipals amb el tema de
l’organització, per mi modèlica.
Sud-Oest
Actiu és una empresa borgenca. Ha estat pionera en el tema de la cosmètica de
l’oli i en la de l’oli derivat amb gustos. Té entre tot més de 150.000
referències. Qualsevol cooperativa en té com a molt 12. Te un format econòmic
molt curiós i ara ha creat el Centre Agroalimentari de Lleida
APEAL. Cas de l’Ajuntament. Nul, zero.... Premis a l’innovació?,
Que dius!!!. Interès per les novetats a la Fira? Que dius !!.
Curiosa
Fira la de l’Oli. No es deixen venir olis d’altres contrades sota l’imposició
de la DOP, recordem el cas del meu amic Fermin d’Aceites Vizcantar de la DOP Priego , la de major
qualitat actualment que ja fa anys que conec i aportava la seva experiència tan
amb oli com amb cosmètica de l’oli. Li varen amargar el certamen. Evidentment
fora d’ací ho saben ja que la meva relació amb altres indrets del país és molt
més gran de lo que els fàctics borgencs es creuen. Allà ells !!.
Tenim
una mitjana de 20-22, aquest any 24 expositors de 74 molins de la zona. Si en
venen més, els assistents tindran que repartir i ja no els sortiran els
números. Això ens indica que no és una Fira sinó un mercat. El sr. Ribalta,
gerent del Patronat ens podria dir el número i percentatge que dins la Fira
ocupa el sector de l’oli en comparació als altres expositors (batejats per mi
com els dels Xoriços, amb tot el respecte).
També
voldríem dir que les xifres d’assistència estan absolutament inflades. Jo he
estat cap de premsa i sé que no ultrapassen les 20.000 a més si tenim en compte
les xifres de l’Ajuntament, la venda d’oli per visitant es pràcticament minsa.
L’any passat vaig fer un sondeig entre els expositors i vaig arribar a una
quantitat mitjana de 1.500 litres per estand. Anem a multiplicar nens,
1.500 x 22 quants litres?.
Voldria
preguntar a la senyora Núria Palau, regidora de l’Ajuntament, que
li fa dir que les Borges és la Capital de l’Oli?. Oblidem-nos de Goëbels que
deia que una mentira repetida cent vegades es convertia en realitat. Això tot i
cert, es va quedar en el temps dels feixismes. Que fa les Borges per
l’oli?. Una Fira amb una mitjana de 22 molins, aquest any 24, quan a la comarca
en hi ha 74. I durant l’any?. Doncs ball al Pavelló de l’Oli i alguna miniatura
d’olivera a la Fira del Modelisme.
ramon
gassió i mónico
President
Confraria de l’Oli Verge Extra de les Garrigues i les Terres de Lleida
ARTICLE
D’ACLARIMENT A UNA PERIODISTA POC INFORMADA.
SOM GARRIGUES
Benvolguda Eunís
Font.
Quan escrius
l’article que hem pogut llegir al “Som Garrigues” aquesta edició de la Fira
tinc que dir-te que m’agrada molt el fet que et preocupa l’innovació en
l’elaboració de l’oli garriguenc.
Voldria
informar-te que sóc el propietari d’una empresa que es diu SUD-OEST ACTIU S.L.
i està eradicada a les Borges Blanques. Funciona d’una manera molt curiosa en
el camp econòmic i divulgatiu. Però t’he de dir que fou la primera que portà a
les Garrigues la cosmètica de l’oli d’oliva perques ací se’n fes i donés feina
a més persones i valor afegit. També varem portar les conserves d’anxova i
bonítol tan del Cantàbric com de la Mediterrània conservades amb oli verge
extra de les Garrigues amb un resultat excepcional. També dir-te que tenim una
línea de parafernàlia de l’oli tan alimentària com cosmètica, també dir-te que
fa sis anys que comercialitzem les famoses setrilleres irreomplibles paraula
que desconeixíem i ens va donar el Jordi Satorra) i finalment dir-te que estem
elaborant olis de gustos amb un total de 150.000 referències ja que fem l’oli de
qualsevol indret o oliva. Evidentment el nostres capdavanters són l’oli d’oliva
arbequina garriguenca ecològica i Verge Extra.
El problema està simplement en que aquest ajuntament ens ignora.
.jpg)
Cetrilleres irreomplibles.
Dir-te també que
fa uns set o vuit anys, no ho recordo, que vaig fundar la CONFRARIA DE L
La Confraria com
t’he dit abans es va organitzar per poder tornar a les Borges el nom que havia
tingut al món de l’oli a principis del segle XX, però tan la Denominació
d’Origen Protegida com l’Ajuntament de les Borges ens han anat vetant les
nostres activitats i la Diputació ens deu uns diners que no ens paga. En fi
busca el nostre ofegament econòmic, cosa molt interessant d’explicar al seu
dia.
La decisió de la
Confraria en aquests moments es buscar un nou poble, si pot ser del Segrià, com
ha passat amb la seu de la Denominació que ha canviat les Garrigues per la
ciutat de Lleida. No volem fer res més per un poble que ens ha donat l’esquena.
PD. T’envio dos
articles més, l’un publicat a cartes al director del Som Garrigues i l’altre ja
verema si hi cap.
PD II Mira-t el blog “templarsoliveoil.blogspot.com” podràs veure la
gama d’olis que tenim. I si ací no hi ha innovació?.
Rep una cordial
salutació de
ramon gassió
mónico
Com be sabem a
mitjans del segle XIX arribava a la ciutat de les Borges Blanques el Canal
d’Urgell. La gran obra hidràulica que va canviar per sempre la fisonomia i les
necessitats d’aigua de la
localitat. Pel terme municipal de Borges passen dos canals.
Per un costat el Canal Principal d’Urgell que voreja pel nord-oest la població
abraçant-la i aportant una magnífica banqueta. Al Collet neix la Quarta Sèquia
Principalla
bucòlica Banqueta de Juneda amb elements com els Nou Salts,
el Parc de la Banqueta, les dues Màquines per produir (ara en desús)
electricitat i com no la travessia de part del centre de Juneda.
Abans, la gent
disposava d’unes petites escaletes on els borgencs podien anar a buscar aigua o
be la podien agafar a la
Font Nova que estava, curiositats de la vida, junt al canal a
la sortida de la població en direcció a Arbeca.
Tot això es va
acabar quan a finals del XIX es construí la Sèquia Superior ,
que en una cota més alta i a la part no regada pel Canal, voreja tota la
població i abasteix a part d’aigua de rec, d’aigua potable a la ciutat.
Es te constància
de la fi de la seva construcció en l’any 1864 però no es coneix ben be la seva
posada en utilitat. Va tenir que ser construïda a una distància de sis metres
dins el terme ja que uns propietaris d’Arbeca es van oposar a la seva
construcció.
Neix al paratge
conegut pel Collet, dins de les instal·lacions de la Forestal d’Urgell i tocant
al naixement de la abans citada Quarta Sèquia Principal. L’indret, particular,
forma un interessant indret paisatgístic. Travessarà la carretera d’Arbeca i
circularà pels termes d’Arbeca, la Floresta, les Borges Blanques i Juneda i
anirà a desguassar al Pantà del Colom dins el terme de Borges que està inserit
en el de Juneda.
Neixament de la Sèquia Superior al Collet.
Te una llargària
de 15,300 quilòmetres i una dotació de 350 litres per segon i hectàrea. No te
la mateixa dotació d’aigua durant tot l’any. A l’hivern s’obre cada 20 dies per
poder abastir els dipòsits, granges i altres utilitats diguem-ne minoritàries.
Gran aqueducte
A l’any 1997 –
1998 (inaugurat oficialment) va veure canviat el seu recorregut al construir-me
un nou túnel que substituïa l’anterior. Aquest túnel va originar com hem dit un
nou recorregut que va variar en 800 metres l’anterior circuit i està ubicat més
cap a l’Est de la
població. El túnel en si te una longitud de 200 metres.
La Sèquia
transcorre per les partides de Trull, Mirabella, Font Vella, Escanars, Clotet,
El Carro, Puigperdiguer, Fondo Gatellà, Torre de l’Arquès, Roquís, Toll de
l’Olla, Bacarroja, Puntarró i Miravall.
Dins el seu curs
hi ha cinc pantans pertanyents a la Col·lectivitat, són els d’Alegret, Moretó,
Planellot, Rocallaura i la Pujada i a més 9 de particulars.
Son de destacar
una sèrie d’obres de fàbrica com els aqüeductes. Un total de cinc el de
l’Escanars, Clotal, Remugosa, Pana i Saltó. Una altra de les obres destacables
és el sifó de Mirabella. Aquest salta el fondo d’aquest nom i dos cops per sota
del Canal Principal d’Urgell. El sifó te una llargària de 600 metres. Es va
construir l’any 1929. Els tubs que formen el sifó es varen fer a peu d’obra i
amb arena portada del mateix riu Segre amb carros de tir. Potser per aquest fet
la casilla de la sortida del sifó és una obra de fàbrica igual a les del Canal
Auxiliar d’Urgell construït el mateix any.
Volem agrair la
col·laboració imprescindible del que fou responsable d’aquesta obra i del seu
aprofitament i bon amic JOSEP ANTON FUSTÉ I BONET.
El dipòsit nou de les Borges dona aigua a la població i es abastit per la Sèquia Superior.
El dipòsit nou de les Borges dona aigua a la població i es abastit per la Sèquia Superior.
Les denominacions d’origen
protegida
En una entrevista
que avui m’ha fet el gran periodista Pau Echauz m’ha fet una pregunta que m’ha
deixat un xic perplexe. Si ajuntem tots
els productors d’oli sota una unitat funcional, llavors no tindrem
l’oportunitat de que cada molí pugui ofertar la seva forma de diferenciar l’oli.
Jo li he contestat que la primera feina avui a fer en els mercats nacionals i
internacionals de l’oli es aconseguir fer arribar al possible client les
magnificències del nostre oli. O sigui que els clients consumeixin en primer
lloc oli verge extra lleidatà, ja que és el millor en tots els aspectes i
després que cada molí pugui ofertar el seu propi producte que tractarà de
diferenciar a millor.
Després vaig
fullejar la magnífica revista de l’oli Mercacei on vaig poder veure els grans
esforços que fa cada marca per diferenciar-se de les altres, des del disseny de
les ampolles, les etiquetes, els taps ... fins al producte que porten dintre o
sigui l’oli. Cada cop aquest oli és tot menys uniforme, cada productor ens ven
un producte treballat, amb una qualitat tan física com organolèptica superior.
Aquest fet em fa
pensar quina és a l’actualitat la funció de les Denominacions d’Origen
Protegides que abans avalaven la qualitat de l’oli de la seva jurisdicció.
Aquestes Entitats han acabat sent ens polítics molt superats ja per
l’iniciativa privada. Els molins que volen fer un gran producte ja no
necessiten emparar-se en les DOP sinó que es posicionen en un mercat competitiu
amb un client cada cop més documentat sobre les virtuts de l’oli. Actualment ja
tenim el tema de l’oli ecològic que està regulat per un altra normativa que la
de les DOP i agradi o no el que dic, avui per avui és el millor. De totes
formes i a tota Espanya les DOP serveixen com aglutinadors d’unitat.
Pràcticament tots els molins d’una zona protegida hi pertanyen també a
Catalunya. Pot ser que en alguna no hi estiguin tots els productors però són
pocs els que no hi pertanyen (parlem sempre d’olis de qualitat).
Ara, a totes les
normes els hi surt l’excepció.
A Lleida tenim
una DOP les Garrigues que curiosament sols acull a 27 entitats productores
d’oli i més de quaranta hi estan excloses. I encara em direu, que aquest fet no
és pura política!. O sigui que a Lleida, 27 productors conten amb l’aval de la
DOP i la gran majoria no. No em digueu qui fa el millor oli, tot és bo gracies
a les virtuts de l’oliva arbequina, però quasi tots els premis en certàmens
nacionals i internacionals els guanyen els no adscrits a la DOP. I no puc deixar de
costat el tema dels preus, en la nostra societat actual els preus són la nota
dels exàmens. Quins son els més cars o més ben dit quins són els que
prefereixen els clients?. Doncs os ho contestaré, els no afiliats a la DOP. La DOP
.jpg)
En resum lo que
vull dir és que avui els molins i les cooperatives (voldria ressaltar la de Bellaguarda )
lluiten pel seu compte per posicionar-se en el mercat i per fer-ho ja no contem
amb entitats anquilosades, polititzades i costoses. Contem amb el seu esforç i
això els costa
l’animadversió de l’entitat “rectora” de propina. Demano doncs que ja que estem en una economia
de mercat on els millors ja sobresurten que desapareixin aquestes entitats que
com em va dir un poderosíssim productor navarrès sols serveixen per aixoplugar
tota mena d’olis, tan de qualitat como desgraciadament, no.
Voldria posar com
exemples un seguit d’olis però em fa por deixar-me’n algun. Veà, Pons,
Olicatessen, Bellaguarda, Camins de Verdor, La Granadella, Bovera, Templers,
Comandilla, Duran, Gabriel Alsina, Cooperativa dels Torms, Oleum Flumen, Cal
Saboi, La Gota d’Oli, Excellence, Ecosetrill, Ermitalia ... Cap d’aquests, pertanyen a la DOP les Garrigues.
“Evolucionar o
morir, deia el savi”
Ramon Gassió Mónico
President de la Confraria de l’Oli Verge Extra de
les Garrigues i les Terres de Lleida
LES NOVES RUTES EN BICICLETA PER LES GARRIGUES
L’empresa
borgenca LA CLAU SPORTS
ha inaugurat un nou servei turístic que en principi es cenyeix a la comarca de
les Garrigues però te previst poder assolir una distància molt més llarga amb
el temps.
Aquestes rutes es
fan amb bicicleta. La pot fer una persona sola o amb grup i te diverses
modalitats. La bicicleta es pot llogar i comprar. És una bicicleta normal més
be de passeig i que pot ser utilitzada a partir dels deu anys. O sigui lo que
podríem anomenar una bicicleta familiar.
La bicicleta és
elèctrica i porta una bateria que li permet fer entre 50 i 60 quilòmetres.
.jpg)
L’empresa Sports
la Clau és la que subministra aquestes bicicletes. La seva peculiaritat és el
fet que porten incorporat un GPS que et va explicant la ruta a mida que es va
portant a terme. El GPS et va explicant totes les curiositats, anècdotes,
construccions, paisatges i tota mena de particularitats. En aquest GPS es poden
anar afegint noves rutes de qualsevol indret.
En aquests
moments ja hi ha en funcionament una sèrie de rutes que passarem a anomenar.
Les Borges
Blanques-Arbeca-Els Vilars. De 27 quilòmetres.
Els Canals
d’Urgell, sèquies Quarta i Canal Principal passant per Juneda.
Ruta dels Bessons
de les Borges Blanques amb pujada al cim més alt de la zona.
Rutes per les
Bodegues Garriguenques, en aquests moments ja operatives, Mas Blanch i Jover i
Clos Pons.
Totes elles tenen
una llargària al voltant dels 25 quilòmetres i en alguns casos incorporen
esmorzar i visites (bàsicament a les Bodegues amb tastos de vi)
.jpg)
En Xavi Masses en la passada Fira de l'Oli
La persona
responsable és en Xavier Masses i podeu consultar recorreguts i properes rutes
a la seva pàgina web.
o be al Carrer
Indústria, 14 25400 les Borges Blanques
– Lleida
telèfon 973
140430
ENTREVISTA A LAIA GARRA
-Se’t veu molt jove, parla’ns de tu i les teves activitats, com família, estudis, aficions...
Yo vaig neixer a Lleida, i
vaig estar vivint al barri de Balàfia, fins als 5 anys, després vaig vindre a
viure a les Borges, fins ara.
Aquest any he acabat el cicle mitjà d'atenció a persones en situació de dependència i el curs vinent fare el curs pont per a cicle superior de radiologia.
Aquest any he acabat el cicle mitjà d'atenció a persones en situació de dependència i el curs vinent fare el curs pont per a cicle superior de radiologia.
-Per què et vas
dedicar a la música?
Bé no va ser una desició pensada, tot va començar quan feia
catequèsis per la comunió, i el mossen de l'esglesia de borges va proposar fer
una coral, i jo hem vaig oferir per entrari, d'aquesta manera vaig descobrir
que m'agradava i ho tenia com un hobbie.
-Que es té que estudiar per poder dedicar-se a la música de forma professional?
La veritat es que jo d'estudis de música només tinc els
bàsics, però al començar a l'orquestra he rebut classes de tècnica per part del
fundador del grup, i classes de teclat. Aquest any un dels cantants hem
començar a fer classes de saxo.
-Què fas, sols cantes o toques algun instrument?
Primer només cantava, però
ara he començat a tocar en algunes cançons el teclat, i d'aqui un temps
començare amb el saxo.
-Cantes de forma fixa
en algun grup o orquestra o en canvi ets autònoma per anar amb qui vulguis?
Canto desde fa un any de
forma fixa en un orquestra.
-Teniu molta feina.
Tant a l’estiu com a l’hivern i quin àmbit de territori?
Hi ha molta diferència d'estiu a hivern. A l'hivern actuem
normalment els diumenges als balls de tarda que es fan a alguns pobles. I a
l'estiu podriam dir que tenim tots els caps de setmana incluint el divendres
ocupats amb actuacions. Hem arribat a fer dos bolos en un mateix dia.
Ens movem gairebé per tot Catalunya, i la franja de l'Aragó.
-Es pot viure d’això (de cantar)?
Anys enrere es podia viure d'això, pero la situació
economica d'ara es nota a tot arreu i els musics també ho estem notant, per
això es millor que tinguis alguna altra feina i això et serveixi més com ajuda.
-Quin és el teu estil?
Jo he cantat diferents estils, podriam dir que tota la
música m'agrada. He cantat en grups de rock, he cantat jo pel meu compte estil
pop, i ara dins l'orquestra de ball, doncs toquem cúmbies, boleros, merengues,
swings....
-No has anat a cap
concurs (Operación Triunfo ...) ?
Si hem vaig presentar al càsting de Bilbao, del programa El
numero Uno d'Antena 3.
-Actues molt a les Borges?
Actuem una vegada al mes al Pavelló de l'Oli, de tant en
tant al Casal de Jubilats, i a part en festes com el pas de l'equador, o la
festa major.
-Et tenen en molta consideració?
Si et refereixes dins del grup tots ens tenim en
consideració, a tots s'ens dona bé coses diferents i diferents estils de
música, per això conectem molt, i fem que el grup vagi bé.
I si et refereixes a si hem tenen consideració a Borges, he
de dir que poca gent ha confiat amb mi, però entre músics sempre hi ha la dita
de '' nadie es profeta en su tierra '', es a dir, al propi poble sempre es
valora el de fora.
.jpg)
-Tens fans?
Yo no els considero fans,
sempre hi ha gent a la que agrades més, i sempre que toques al seu poble et
tenen un apreci diferent, això motiva molt la veritat.
-De cara al futur,
quines aspiracions i projectes tens?
De cara al futur, tinc pensat
seguir estudiant fins arribar a la carrera d'infermeria, pero compaginant-m'ho
amb l'orquestra, com fins ara, ja que de moment no he tingut problema a l'hora
d'organitzarme el temps.
-Quin és el repertori
que us demanen més..
El repertori varia segons el poble on som, als balls de
tarda, es demana música de ball normal, amb balls llatins, boleros, swings,
però als balls de nit, sempre s'ha d'acabar amb música mes actual. A la
muntanya es balla més pasodobles, rancheres o valsos.
-Que actues més en
grups “moderns” o en grups/orquestres clàssiques de revetlla o festa major?
Actuo amb una orquestra clàssica de revetlles i festes
majors.
-Teniu alguna intenció de formar algun tipus de grup o orquestra de caràcter local o comarcal?
La orquestra on soc de es Balaguer,
tot i que hi ha gent de Bellcaire, gent de Igualada i de Vallfogona de Balaguer.
.jpg)
-Quan estàs davant el
públic quines sensacions tens?,
La veritat es què al principi
sempre hi ha nervis tot i que ara ja m'he acostumat, pero en el moment en que
soc dalt de l'escenari, s'em oblida tot, sobretot si el públic es agrait i veus
que disfruta.
Pero sempre diuen que si tu disfrutes faras disfrutar al públic i esla veritat. Si tu somrius al públic, ells sempre et
tornen el somriure i això fa que no vulguis baixar mai d'un escenari.
Pero sempre diuen que si tu disfrutes faras disfrutar al públic i es
-Ets partidària de la
música en viu o en aquestes discoteques mòbils?. És millor la música en viu?.
Dona feina i sona millor?
Jo soc més partidària de música en viu, ja que música viu
implica espectacle dalt d'un escenari i més moviment.
LLIBRE DE JAUME ROIG
L’ESPLUGA CALBA, UNA HISTÒRIA PARTICULAR.
Aquest dies ha
vist la llum un nou llibre sobre la història recent de l’Espluga Calba. Un
poble proper a les Borges Blanques i que explica els terribles fets que van
passar en els tristos temps de la Guerra Civil espanyola.
L’autor és en Jaume Roig i Roca. Aquest
escriptor va néixer a l’Espluga al 7 de juliol de 1922. Fill de pagesos
republicans va viure en primera persona els fets a que abans ens referíem. Hem de tenir en compte les fotografies que han estat fetes per Immaculado Roig i Beatriu Tió.
Com hem dit
anteriorment era fill de pagesos i a aquesta feina es va dedicar durant la seva
joventut. A l’any 1953 va marxar cap a les Borges on adquirí una finca amb
l’intenció de seguir treballant de pagès compartint-ho amb altres feines com
les de transportista i taxista.
És un gran lector
al que entusiasme l’historia i la literatura. Coneguda
és la seva faceta poètica. Aprofita qualsevol ocasió, esdeveniment o indret
entre altres motivacions per a plasmar-ho en poesies que publica en diferents
mitjans locals.
Com hem dit, en
aquest llibre dona la seva versió d’uns fets que van afectar a la petita
població i que la van marcar per sempre i les conseqüències que això va
representar amb el temps.
ELS BIBERONS
Des de fa un
temps ja bastant extens, s’han posat de moda els programes de cuina. Primer
eren divulgatius i actualment són concursos als que no falta mai la “mala baba”
dels seus presentadors i cuiners, donant una imatge de violència i intolerància
en les cuines dels restaurants i hotels.
De totes formes,
de lo que volia parlar és de la presència d’uns articles de plàstic
transparents de 250 o 500 centímetres cúbics i amb tota mena d’olis que en
molts casos estan marinats al propi restaurant. Els cuiners els coneixen com a
“biberons” i els tenen de moltes menes de continguts, oli verge extra, amb
romaní, a les fines herbes, a la tòfona, all, gambes i així fins a una llarga
llista de productes.
L’empresa
borgenca SUD-OST ACTIU SL i dins de la seva marca OLI DELS TEMPLERS te la gama GRANDS CHEFF
3)%2B(Copiar).JPG)
Els biberons.
.jpg)
Carta d'Albert Donés, alcalde dels Albagés i Diputat al Parlament de Catalunya publicada en diferents mitjans.
Carta d'Albert Donés, alcalde dels Albagés i Diputat al Parlament de Catalunya publicada en diferents mitjans.
LLIBRE RÈQUIEM POR LOS TRIUNFADORES MEDIÀTICOS
A l’any 2005 es
va editar el llibre titulat REQUIEM POR LOS TRIUNFADORES MEDIÀTICOS escrit per
Ramon Gassió i que va veure impossible la seva distribució per la temàtica que
tractava.
Ramon Gassió va
voler explicitar les pràctiques gens convencionals i corruptes que es produïen
en un mitja (TV3) que ell coneixia ja que fou Administrador General de diversos
programes d’aquesta cadena.
Explicava el funcionament
de la connexió
Pujol-Puyal -Política i Hisenda sobretot en la seva vessant
econòmica.
Afortunadament
per a l’autor el temps li ha donat la raó després de veure com era condemnat a
l’ostracisme absolut per part de totes les institucions tan les afectades
directament com la resta dels partits polítics.
EMPRESES A LES BORGES
BLANQUES (LES GARRIGUES)
EMPRESA GLOBAL PRESENCE
GLOBAL PRESENCE OBJECTIUS
En l'actualitat
els conceptes de publicitat i màrqueting han patit un imortante canvi. A banda
dels canals arxiconeguts com són el paper, la ràdio, la televisió, el cinema,
els anuncis fixos (ja afectats per la llei que els impedeix a les carreteres)
s'han vist afectats per l'aparició de la publicitat on-line. Aquesta inclou a
Internet ia les ja imparables xarxes socials.
Xarxes com
Facebook, Twitter, Linkedin i altres s'han multiplicat exponencialment en els
últims temps creant un mercat publicitari barat i assequible. Hem de tenir en
compte a més que aquestes xarxes veuen incrementar dia a dia els seus usuaris
causa de la seva progressió en l'edat d'aquests usuaris. Avui el nombre de
membres és altíssim i exponencialment ho serà molt més a mesura que s'aniran
incorporant les noves generacions poblacionals.
A diferència de
la publicitat convencional en GLOBAL PRESENCE aquesta és molt més assequible i
un bon control ens permet arribar a una gran quantitat de persones. Encara que
també estem en disposició d'oferir tot tupo d'actuacions publicitàries en tots
els mitjans convencionals.
GLOBAL PRESENCE
INTEGRAL
És una empresa
dedicada a desenvolupar i aplicar noves fórmules de promocionar un determinat
producte, persona, grup, empresa o activitat econòmica. Aglutinem tots els
sistemes possibles amb la finalitat que la promoció i divulgació que Global
Presence farà amb els seus productes, siguin els que siguin i les seves
activitats, novetats, etc Puguin arribar al màxim d'usuaris possibles i amb una
constància i preus immillorables.
GLOBAL PRESENCE
TARJETT
Global Presence
està dirigida a les necessitats de promoció de qualsevol tipus com poden ser
persones, artesans, productes, empreses, institucions, associacions, entitats,
esdeveniments, territoris amb finalitats turístiques. etc
ÚTILS I EINES PER
OBJECTIUS.
Pàgines web
tematitzades
Xarxes Socials
amb periodicitat constant amb mes de 300.000 receptors a tot el món i en
constant creixement.
Actualment
disposem de 16 blocs, 20 pàgines Facebook, 6 facebooks, 50 grups facebook, 9
twitter i 20 pàgines web, Linkedin i You tube.
Noticiaris
digitals newsletter i paper (18.000 receptors)
EL PRIMER RAIG
OLIBERIA NEWS
presentacions
Físiques
competicions
comparacions
intercanvis
Fires i
esdeveniments
Gabinet de premsa
Publicitat
Convencional en tots els mitjans (premsa, ràdio, televisió, estàtica i digital)
Imatge
fotogràfica integral
àudio integral
Video integral
marxandatge
etiquetes
publicitàries
cursets
conferències
exposicions
comercials
Serveis de models
publicitàries
Servei
d'Hostesses
taules Rodones
tertúlies
temàtiques
Demostracions de
cuina i productes elaborats.
Disseny gràfic,
logotips i 3 D
Particulars i
empreses
NEUS COLLET exposició artística
A l’espai Macià i
en la seva part de galeria d’art s’ha produït l’exposició artística de NEUS
COLLET organitzada pel grup ART 25400
DE LES Borges Blanques.
TAST D’OLI A LA CAFETERIA BON DIA
I BAR DE VIDRE
Una de les
activitats que porta a terme la Confraria de l’Oli de Qualitat de les Garrigues
i les Terres de Lleida es poder mostrar els diferents tipus d’olis que hi ha al
mercat amb l’intenció de que es puguin assabentar i diferenciar els diferents
olis.
De moment s’han
realitzat dos “tastos” hi ha estat a les Borges Blanques, a dos cafeteries, la
BON DIA de la Plaça d’Europa i al BAR DE VIDRE del Pavelló de l’Oli.
En ambdues
ocasions varem portar olis de les Garrigues, verge extra i ecològic de les
marques OLI DELS TEMPLERS i OLIS DE DEUS així com olis de gustos i altres olis
d’oliva com són els verges i refinats intens i suau. També hi varem aportar
olis de llavors com girasol, panís i soja.
Aquesta
iniciativa, promoguda per la Confraria s’anirà estenent a altres poblacions i
també a Associacions socials, col·legis i instituts per a poder incidir en el
coneixement de la cultura de l’oli.
ENTREGA DEL PREMI ARBEQUINA DE PLATA
El passat 2 de
juliol es va celebrar la gala i sopar de l’entrega del II Premi Arbequina de
Plata atorgat per la Confraria de l’Oli de Qualitat de les Garrigues i les
Terres de Lleida. Aquest premi es dona a la persona, institució o empresa que
ha fet més per coneixer, divulgar o produir olis que mereixen ser distingits.
En la Cafeteria Bon Dia de les Borges es va fer entrega del II Premi Arbequina de Plata.
Aquest any ha
correspost ex-aequo a dos entitats que han fet de l’oli l’eix de la seva
activitat:
A:
Aquest any s'ha
decidit premiar EX AEQUO o sigui a compartir a:
.jpg)
EMPRESA SUD-OEST
ACTIU SL de les Borges Blanques. ELABORADORA DELS OLIS AMB LES MARQUES
"OLI DELS TEMPLERS" I "LA COMANDILLA" per les innovacions
efectuades en tot tipus d'olis verge extra i ecològics. Per lluitar per la
qualitat i la rendibilitat de l'oli de la comarca de les Garrigues, l'Urgell,
el Segrià i la Noguera.
Per tenir el major nombre de referències en olis d'oliva
verge extra i ecològic de tot el món i el seu treball a favor de la promoció i
divulgació de la cultura de l'oli d'alta qualitat. I PER CREAR UN PROJECTE
TURÍSTIC DENOMINAT OLITURISME PER TERRES DE LLEIDA per poder posar al mapa i a
l'abast físic i virtual de tota persona interessada en tot el que es refereix
al MILLOR OLI DEL MÓN.
El PREMI S'ATORGA
AL SEU PROPIETARI, IMPULSOR I ÀNIMA MATER Ramon Gassió Mónico.
A:
.jpg)
JOAN ALBERT DE
DEUS TORRES (OLIS DE DEUS) empresa familiar per l’esforç en el cultiu,
elaboració i comercialització d’un oli ecològic procedent de les seves propies
finques en plena comarca de les Garrigues i concretament en la població de
l’Albi. La seva implicació en la màxima qualitat amb una traçabilitat
supervisada. Sempre per l’ambient familiar. Els OLIS DE DEUS són el viu exemple
de la nova forma d’aplicar totes les novetats en l’elaboració de l’oli d’oliva
arbequina. Posant com a màxima premisa la qualitat.
El Premi
s’ofereix a a JOAN ALBERT DE DEUS TORRES propietari del citat oli.
L’entrega es va
fer a les instalacions de la Cafeteria
Bon Dia
UN REPÀS A LA MEMÒRIA DE LA
Trobada de Confraries espanyoles al peu de la Seu de Lleida.
Foto de la Cofradia del Aceite de Navarra
FIRAEMOCIÓ
Aquesta primavera
hem tingut a les Borges Blanques la primera edició de Firemocions que durant
tot un cap de setmana ha omplert la zona del Pavelló de l’oli d’activitats molt
diverses.
El organitzadors
que defeneixen el certàmen com un projecte genuïnament lleidatà són Ricard
Tortosa, Joan Vallverdú, Antonia Gonzalez i Rafael Vicens.
.jpg)
Exposició artística de Firemocions.
Hem pogut
conversar amb el President
en Joan Vallverdú i Guillem.
En Joan ens ha
definit Firemocions com un lloc de trobada de totes les persones o entitats que
s’emocionen amb la seva feina o amb el fet d’emocionar als visitants, per la
qual cosa tothom hi te cabuda.
Podem dir que es
tracta d’un projecte on hi destaquesn els artistes (En un local proper es va
fer una gran exposició artística), terapeutes, terapies naturals, manuals,
energètiques, físiques, mentals i espirituals, productes naturals i ecològics o
sigui tot el que pugui aportar benestar a les persones. Tmabé està obert a les
persones que creguin en les seves habilitats.
Joan Vallverdú, president i director de la Firemoció.
En aquesta
primera edició a les Borges van asistir-hi 41 estands i 35 artistes a part de
tota una sèrie de conferències, taules rodones, demostracions i tallers, tan
per adults com per a nens. Els tallers per adults foren de risoteràpia,
musicoteràpia, utilització de productes, alletament infantil, tarot.
Estand del " Talleret d'Art" de les Borges Blanques.
La presència de
públic es calcula en uns cinc mil visitants.
En Joan ens
recalca que l’esdeveniment fou organitzat per l’Ajuntament de les Borges i
concretament les regiduries de Promoció econòmica (Jordi Ribalta) i Benestar
(Pilar Chimenos) i agrair als colaboradors Silvia Mansilla i Estrella Navarro.
Cloenda d'aquesta Primera Edició de Firemocions.
LLEIDA-SHOP
www.lleida-shop.com
Les comarques de
Lleida són un empori en el sector agroalimentari a tot Espanya. Pioneres en
investigació, R + D i l'aplicació dels coneixements resultants juntament amb
una experiència pràctica de segles. Aquesta situació les converteix en un
centre neuràlgic de la producció agrària i constata un admirable creixement
exponencial en el camp de la transformació i de la indústria.
L'objectiu ha
estat la creació d'un centre multiempresarial agroalimentari permanent de
productes primaris, transformats i industrials elaborats a les comarques
lleidatanes.
La seva activitat
se centra en els productors particulars i empreses de tot tipus situades a les
comarques lleidatanes dedicades a la producció, transformació, difusió i
comercialització de productes agrícoles, ramaders i alimentaris amb les seves
derivacions.
D'aquests
productors hem triat la quantitat de 33 que destaquen per diverses qüestions
que els converteixen en els de major qualitat, tant nutricional com cosmètica,
artesanal i industrial. A més els hem triat per les seves virtuts saludables,
la seva acurada producció i elaboració, les seves qualitats emprenedores
(disseny, promoció, etc) amb l'objectiu d'incloure'ls en aquesta botiga
virtual.
www.lleida-shop.com
Per dur a terme
aquest objectiu disposem de mitjans tant físics com virtuals aprofitant tots
els avantatges que ens donen les noves i més modernes aplicacions informàtiques
i telemàtiques encarades a Internet ia la comunicació audiovisual, xarxes
socials i tots els mètodes de divulgació on-line i analògica tradicional.
Posem a
disposició dels associats serveis relacionats amb el comerç electrònic, actuant
com a suport de difusió i divulgació així com la nostra presència a les xarxes
socials.
AIGUA DE LLEIDA
Jimmy Boyd neix a Barcelona, de pare escocès y mare Catalana
viu al Mediterrani del qual s’inspira a través de la seva llum y olors.
Va realitzar els seus estudis perfumistes a Grasse (França)
al costat de grans mestres de l’ofici de la perfumeria.
Realitza cursos de perfumeria tant per professionals com per
aficionats, i la seva creativitat el
porta a realitzar projectes tant diversos com perfumar el
Palau de la Musica per el festival internacional de la poesia o investigar la
relació entre personalitat i olor.
Seguint en la idea d’innovar i aportar un concepte
alternatiu a la perfumeria, desarrollà un perfum inspirat en la ciutat de
Lleida, per aconseguir-ho es submergeix en la ciutat, mirant d’extreure el seu
olor a través del seu color, convivint amb la gent, sentint cada racó dels
llocs més freqüents així com els llocs mes insòlits…
“Lleida és POMA, PERA, MELÓ, PRESSEC VIOLETA, entre
d’altres…
“A Lleida em vaig sentir com a casa, del temps que vaig estar-hi
vaig poder sentir que la terra ferma viu en una constant modernització i
innovació, sense perdre mai les seves arrels històriques i tradicionals, la
violeta era perfecta per representar la mescla d’aquests dos aspectes.
Per altra banda hem sorprengué la autenticitat i l’humanitat
dels seus habitants lo qual em definia que tenia que ser una olor fresca i
dinàmica que havia de treure d’una fruita. No vaig necessitar gaire temps per
esbrinar quina fruita podia ser la que representes aquestes fabuloses terres.”
Jimmy Boyd creà L’aigua de Lleida ara fa dos anys amb la
col·laboració d’una de les millors perfumeries a Lleida i comarques.
El seu èxit ha estat extraordinari amb la venda de més de
cinc mil fragàncies, ocupant la posició “top ten” nº1.
La fragància ha estat premiada amb varis premis de gran
importància en el món de la perfumeria, també reconeguda com una de les millors
iniciatives comercials de 2009 per la Generalitat de Catalunya,.
I aquest any desprès del gran èxit presenten La llet
corporal.
L’aigua de Lleida es pot trobar a les nostres perfumeries LA
PRIMAVERA de Lleida i comarques, el Museu Diocesà, Oficina de Turisme Lleida,
Seu vella i diversos hotels, entre d’altres.
FRAGÀNCIA AIGUA DE CATALUNYA
FRAGÀNCIA AIGUA DE CATALUNYA
XAVIER SANS
El polifacetic artista borgenc ha exposat aquest estiu tot una
sèrie de la seva producció artística al BAR DE VIDRE de les Borges Blanques.
La Mostra es titula SOQUES hi ací ens fem reflex de una part
de la seva exposició.
VINS ESCUMOSOS DE
L’OLIVERA
A l’Olivera fa anys que s’elaboren vins escumosos tenint com
a base el seus propis vins. Destaquem avui el Gran Reserva.
Per fer aquest cava es parteix de vins criats en barrica. És
un escumós molt personal, complex, de llarga crianza, que entra en altres
registres, envelliment, presència discreta del carbònic, oxidació.
%2B(Copiar).jpg)
Varietats presents són el Macabeo, la parellada i el
chardonnay.
Elaboració. Vins
blancs criats en barrica. Repòs en cava un mínim de trenta mesos. Degollament
en lots petits de forma progresiva.
ORELLETES
Les orelletes tot i ser molt conegudes en tots els pobles de
les Garrigues també han traspassat fronteras comarcals. És una preparació
culinària molt lligada amb les Festes Majors i com ara n’és l’època amb més
festes anem a posar la seva recepta que com ja sabeu pot variar segons la casa
i el cuiner que les prepara.
Ingredients
Per a la massa:
Una dotzena d’ous batuts
Una cullerada sopera de sucre per cada ou
I vas d’aigua bullida amb matafaluga, soliandre, anís
estrellat, una rameta de canyella
1 vas de moscatell
Sal
Dos cullerades d’oli d’oliva verge extra
2,5 quilos de farina de blat
Per fregir
3 litres d’oli d’oliva per la cassola.
.JPG)
Preparació
Tots aquests ingredients són amassats durant una hora.
Después cal recobrir la pasta amb un ou batut per lletar-la i es torna a
amassar fins que l’ou quedi ben barrejat.
La massa de pasta es recobreix amb un Dra. de llana i es
deixa reposar durant 4 hores. L’abric de la pasta ens ajuda a la fermentació.
Quan la pasta estigui al seu punt es fracciona en panets
petits que són estirats en forma plana i circular damunt d’una taula o com
s’acostuma sobre un drap de lli col.locat sobre el genoll dret. Después la
pasta estirada s’aboca en una cassola amb oli d’oliva bullent (els tres
litres). Quan la pasta està fregida es recobreix de sucre en pols. El diametre
pot arribar a ser d’uns vint centimetres, vinculat a la capacitat de la cassola. Amb aquests
ingredients poden surtir entre 6 i 7 dotzenes d’orelletes que es guarden i refreden.
És molt típic obsequiar a les visites amb una orelleta i una
copa de retasia, anís o cognac.
.jpg)
La retasia a punt per acompanyar una bona orelleta
POETES DE LES GARRIGUES
Avui en Jaume Roig de qui hem parlat
abans amb motiu de l’edició del seu llibre al voltant de la població de
l’Espluga Calba.
LES FULLES DEL TERRALL
És temps de tardor
les fulles ja van caient
corren embogides per terra
el dia que bufa el vent
Cauent del arbres les fulles
com ocellets salten del niu
que esperaran als seus pares
tot fent a cor, piu, piu.
Les unes salten i brinquen
corrents es volen agafar
altres un raconet busquen
per poder-s'hi amagar
N'hi ha per terra
abnadonades
trepitjades per la gent
altres esperen escampades
que se les emporti el vent.
N'hi ha de molt agrupades
com si s'estiguessin
abraçant
per deixar aquesta vida
juntes, cantant i ballant
Després passen jardiners
amb una immensa panera
per ajuntarles be totes
I fer-ne una gran foguera
D'aquesta manera arriba
per elles el seu final
amb el fum de la foguera
al Cel es van enlairat.
Aquesta és senzilla història
de les fulles del Terrall
estimat
un temps verdes i boniques
ni sendra no n'hi ha quedat.
Primera foto en color del Passeig del Terrall
CANSALADERIA VIVES-SARDÀ
Lleida és un empori agro-ramader. Evidentment compta amb una indústria càrnica excepcional, però és en el tema del porc on destaca per les seves el.laboracions.
A la gent de la terra sempre li han agradat les diferents varietats del porc (que com diu el saber popular, s'aprofita tot). És l'animal gastronòmic per excel · lència.
A part de l'esmentada indústria, cada població té els seus artesans elaboradors. Encara que moltes vegades la fama del bon fer en els embotits se l'han portat altres territoris, puc dir amb coneixement de causa que després de viure molts anys fora de les comarques lleidatanes he pogut aprendre que el millor embotit fresc (el que s'elabora entre dos i tres vegades per setmana) és extraordinari i sense comparació.
Des de fa molts anys (diverses generacions) he trobat a les Borges Blanques a la comarca de les Garrigues el, per a mi, millor elaborador de productes del porc de Catalunya. Es tracta de la família Vives-Sardà, després de diverses generacions dedicades al seu ofici avui continua com a responsable Xavier Vives que elabora exactament igual que ho feien els seus avantpassats.
Per a aquesta pàgina, és un gran honor poder tenir entre altres grans productes de qualitat les seves especialitats. Especialitats d'altra banda molt senzilles i molt arrelades entre els gustos de les nostres comarques.
FELICITACIONS
Des de la Revista Oliberia News / El Primer Raig volem felicitar al nostre amic y col.laborador Eduard Pagés de les Borges Blanques, así como extendre la felicitación a la seva esposa Sonia i al seu fill Biel pel naixement del seu segon fill Olau.
PUBLICITAT
A la gent de la terra sempre li han agradat les diferents varietats del porc (que com diu el saber popular, s'aprofita tot). És l'animal gastronòmic per excel · lència.
A part de l'esmentada indústria, cada població té els seus artesans elaboradors. Encara que moltes vegades la fama del bon fer en els embotits se l'han portat altres territoris, puc dir amb coneixement de causa que després de viure molts anys fora de les comarques lleidatanes he pogut aprendre que el millor embotit fresc (el que s'elabora entre dos i tres vegades per setmana) és extraordinari i sense comparació.
Des de fa molts anys (diverses generacions) he trobat a les Borges Blanques a la comarca de les Garrigues el, per a mi, millor elaborador de productes del porc de Catalunya. Es tracta de la família Vives-Sardà, després de diverses generacions dedicades al seu ofici avui continua com a responsable Xavier Vives que elabora exactament igual que ho feien els seus avantpassats.
Per a aquesta pàgina, és un gran honor poder tenir entre altres grans productes de qualitat les seves especialitats. Especialitats d'altra banda molt senzilles i molt arrelades entre els gustos de les nostres comarques.
FELICITACIONS
Des de la Revista Oliberia News / El Primer Raig volem felicitar al nostre amic y col.laborador Eduard Pagés de les Borges Blanques, así como extendre la felicitación a la seva esposa Sonia i al seu fill Biel pel naixement del seu segon fill Olau.
PUBLICITAT
.jpg)
.jpg){kind=logo}
.jpg)
MOLT IMPORTANT
En compliment de la Llei 34/2002 de 11 de juliol, de serveis de la societat
de la informació i de comerç electrònic i Llei Orgànica 13-12-1999 de
Protecció de Dades, estem obligats a comunicar-li que la seva adreça de correu
electrònic figura en la nostra base de dades.
Si no voleu seguir rebent cap missatge informatiu de la nostra publicació, RESPONGUI o Reenvii aquest mateix missatge amb l'assumpte ESBORRAR CORREU. Gràcies.
de la informació i de comerç electrònic i Llei Orgànica 13-12-1999 de
Protecció de Dades, estem obligats a comunicar-li que la seva adreça de correu
electrònic figura en la nostra base de dades.
Si no voleu seguir rebent cap missatge informatiu de la nostra publicació, RESPONGUI o Reenvii aquest mateix missatge amb l'assumpte ESBORRAR CORREU. Gràcies.
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)