dilluns, 30 de setembre del 2013
PARLEM DE LES BORGES BLANQUES setembre / octubre 2013
PARLEM DE LES BORGES BLANQUES setembre / octubre 2013
PORTADA MANEL GINÉ I FREIXES
EDITORIAL
Quan una
quantitat de persones de 1.600.000 surten al carrer amb una petició, aquesta ha
de ser estudiada i, sobretot atesa.
Primer donarem
per bones les xifres de la Conselleria de Governació i anem a ignorar les que
dóna el Ministeri de l'Interior ( amb un ministre català ) de 400.000
assistents .
Bé ja tenim la
xifra escollida ara . Sigui veritable o no, no la discutirem . Està mal fet
però així que ho acordem per l’article 25 i prou.
Bé , el nombre
d'habitants de Catalunya és de 7.565.603 d'aquests tenen dret a vot (base de
dades de la Generalitat de Catalunya a les darreres eleccions autonòmiques ) un
total de 5.413.868 o sigui un 71,56% . Si descomptem 1.600.000 d'aquest total
veiem que la possible diferència a favor del no està completament decidida .
1.600.000 és un
percentatge sobre els votants del 29,55%
La diferència
entre 1.600.000 i 5.413.868 és de 3.813.868 amb un percentatge del
70,45%
Davant d'un
Referèndum o consulta crec que és molt agosarat dir que una gran majoria de
catalans vol aquesta consulta o referèndum. Una cosa és desitjar i una altra
molt diferent tenir .
Vull dir amb això
que la meva postura està entre la gent que vol una consulta però això no em fa
veure les coses amb un optimisme inexistent. Vull guanyar, no perdre
Per donar
aquestes dades ( que es poden consultar a la Wiquipèdia o a la mateixa Generalitat
) ja he perdut amics . Després no tinguem desil.lusions . Només vull ser
realista .
Aquestes xifres
estan basades en l'actual Llei Electoral ( A Catalunya els partits que han
governat han estat incapaços d'elaborar-ne cap en 39 anys ) .
Permeteu de totes
maneres una petita reflexió
Quan viatjo per
Espanya m'encanta conèixer la seva gent , els seus costums , els seus museus ,
la seva llengua , la seva cultura , les festes, els seus menjars .....
M'encanten totes les parts d'Espanya i accepto de bon grat les seves
peculiaritats estratificades a base de segles. Ningú hauria de ser més que
ningú però no es pot imposar per llei una igualtat inexistent . Ortega i Gasset
va dir " Castella va crear Espanya , però Castella destruirà Espanya”.
Així anem .
Tant costa en
aquest país entendre les sensibilitats d'altres gents d'Espanya , la seva
llengua , la seva cultura i les seves peculiaritats . Espanya no és només
Castella però aquesta a cops d’espasa i de creu s’ha imposat. La seva forma d’entener
les coses no és pas la nostra.
PRESENTACIÓ ESTRELLA NAVARRO
Estrella Navarro
Ramírez , nascuda a Barcelona
l' any 1982. Abans de les Olímpiadas , potser fugint d'elles
, la seva família es va traslladar a les Borges Blanques o sigui amb nou anys
d'edat . Ara compta amb 31 anys i és Titulada Superior en Gestió Administrativa
i Finances . Domina amb fluïdesa el català, el castellà i té nivell mig en
anglès i francès .
La seva
experiència laboral està vinculada a les relacions públiques i al departament
comercial en diverses emissores de la comarca i en diferents establiments
comercials.
En lo referent nt
al seu recorregut en el món de les comunicacions , la seva especialitat ha
estat vinculada al món de la ràdio en particular Ràdio les Borges , on va
desenvolupar la seva faceta en programes d'entrevistes i musicals . A Ràdio
Juneda exclusivament en musicals i en la cadena dels Quaranta Principals de
Lleida on també va desenvolupar la seva faceta musical .
L'Estrella Navarro en la seva faceta artísitca en l'Escala en Hifi de la darrera Festa Major
Col.laboradora i
corresponsal del diari de Peñarroya- Pueblonuevo a la província de Còrdova
població de procedència de la seva família.
Presentadora d'
actes i esdeveniments en les Borges Blanques
Personalment
pensava que es tractava d'una interessant professional a més de agraciada
físicament. No deu ser una qüestió personal ja que va ser elegida primera Dama
d'Honor de la població l'any 2000 . Això dóna un altre al.licient a
l'entrevistat .
Estrella té , com
a bona andalusa , una vena artística que desenvolupa normalment en certàmens de
" Escala en Hi-fi " sent amplíssim el seu repertori.
En qüestió social
ofereix els seus serveis voluntàriament col.laborant de forma altruísta amb Organitzacions Humanitàries .
Estrella davant l'imponent mola de la Seu Vella junt al Segre a Lleida
Estrella és una
persona de caràcter molt extrovertit, simpàtica i amb do de gents . Té una
actitud vital realista i compromesa . Amant de la natura, els animals , la
música , el ball , la lectura i el setè art .
Sap apreciar en
les persones els seus veritables valors i no suporta l'egoisme , l'enveja ni la
mentida .
He d'afegir que
m'ha costat molt i molt significa molt , converncer-la perquè col.labori amb
aquestes revistes però al fi ho he aconseguit . Espero que vostès , els lectors
, sàpiguen valorar la seva vàlua i com no , el seu fitxatge en la part que em
correspon .
Des d'ací li
donem la benvinguda
Si algun lector
vol contactar amb Estrella pot fer-ho al correu electrònic
EXPOSICIÓ DEL PINTOR
ALFONSO IGLESIAS
ARTS 25400
OSNOFLA, exposició pictòricad’AlfonsIglesias
ARTS25400 organitza una retrospectiva de
l’obra del pintor borgenc Alfons Iglesias Domenech. Nascut a les Borges el
1894, Iglesias estudià a l’Escola la Llotja de Barcelona, a l’Ateneu Obrer de
Gelabert i Vàzquez, i a l’Escola Art. Viatjà a Madrid i París, una fita en
aquell temps, i durant la seva trajectòria
col·laborà en revistes d’art alhora que participava de grups artístics on va entrar en contacte amb d’altres artistes lleidatans i barcelonins. Influenciat per Isidre Nonell, Iglesias va mostrar la seva obra a l’Exposició de Belles Arts deBarcelona el 1918, a les
galeries Dalmau (1921), al certamen Barcelona vista por sus
artistas (1931), o al Saló d’Art de Montjuïc (1932 i 1935). Després dela
Guerra Civil es retirà a viure a les Borges on es concentrà
en la pintura a l’oli amb motius paisatgístics i natures mortes. La inauguració
tindrà lloc el proper 30 d’agost a les 20h a la planta 0 de l’Espai Macià de
les Borges Blanques. L’exposició es podrà visitar del 30 d’agost al 15 de
setembre.
col·laborà en revistes d’art alhora que participava de grups artístics on va entrar en contacte amb d’altres artistes lleidatans i barcelonins. Influenciat per Isidre Nonell, Iglesias va mostrar la seva obra a l’Exposició de Belles Arts de
artistas (1931), o al Saló d’Art de Montjuïc (1932 i 1935). Després de
MASIA LES GARRIGUES
RESTAURANT MASIA DE LES GARRIGUES
Situat a la població de les Borges Blanques i capital de la comarca de les Garrigues a la província de Lleida. Es tracta d'un dels establiments més populars i tradicionals de la comarca.
Des de fa una bona quantitat d'anys es va fer càrrec del restaurant la família Bessó de Mollerussa sent el seu principal representant seu fill Jaume.
Avui el Restaurant és tota una institució tant per la seva situació com per la diferent oferta culinària en els seus diferents salons i menjadors.
També voldria fer esment especial a la seva Maitre, Genoveva Llorens a la qual després de molts anys d'experiència avui és la principal valedora l'establiment. I ho dic per experiència pròpia.
El complex està ja a la sortida de les Borges Blanques, en una situació envejable per la seva tranquil·litat. L'aparcament al costat dels seus jardins i carpes ens dóna la possibilitat d'oblidar-nos de l'automòbil durant unes hores i una cosa molt important en un restaurant, una zona infantil on podem "aparcar" els nens durant el menjar.
El complex està ja a la sortida de les Borges Blanques, en una situació envejable per la seva tranquil·litat. L'aparcament al costat dels seus jardins i carpes ens dóna la possibilitat d'oblidar-nos de l'automòbil durant unes hores i una cosa molt important en un restaurant, una zona infantil on podem "aparcar" els nens durant el menjar.
Masia de les Garrigues te un ampli recinte privat tancat, una gran extensió (part d'ella en fase de condicionament) està ocupada per uns magnífics jardins i una sèrie de terrasses on poder relaxar-se. A l'estiu disposa d'àmplies carpes amb què refugiar de la calor imperant en aquestes terres.
El Restaurant en si disposa, a nivell ocupacional de tota una gran diversitat de salons i espais privats amb diferent decoració. Tal disposició permet la celebració de grans banquets de tot tipus i quantitat de comensals.
A la part principal de l'establiment hi ha un gran foc tipus barbacoa als quatre vents que permet que els clients puguin observar la cocció de tot tipus de brases i cargols.
El tipus de cuina és majoritàriament de mercat. La seva situació a 70 quilòmetres dels ports mediterranis de Tarragona i Cambrils li permeten afegir, a l'oferta de la cuina d'interior lleidatana, gran especialitat en cargols, tant a la "llauna" com a la "gormanda" i productes robustos de l'hort, així com bones tan interessants a la cuina garriguenca (porc, xai, cabrit i boví, pollastre i conill), una molt interessant cuina del peix. També hem d'afegir que en temporada la proximitat de Valls influeix en unes més que interessants "calçotades" . Torno a recalcar que en quant a carns i caragols és molt interessant la brasa central a vista del comensal.
Les seves especialitats són, a part dels peixos frescos del Mediterrani com el lluç, el rap i altres, els productes frescos de temporada amb unes verdures i fruites de l'horta comarcal. La espatlleta de cabrit al forn, el saltat de bolets amb foie són plats dignes de destacar.
La seva oferta a part d'una extensa carta acompanyada amb vins de les comarques catalanes i Rioja destaca per les seva bodega de Costers del Segre, uns excel.lents vins de proximitat.
La seva oferta a part d'una extensa carta acompanyada amb vins de les comarques catalanes i Rioja destaca per les seva bodega de Costers del Segre, uns excel.lents vins de proximitat.
Té també un menú diari així com un especial que pot ser la "calçotada" o la "caragolada" segons temporada.
És molt interessant recalcar que els divendres i dissabtes nit hi ha l'opció Pizzeria destinada als més joves amb un assortiment idèntic a qualsevol pizzeria a l'ús però elaborades al moment i amb productes frescos i de proximitat.
És molt interessant recalcar que els divendres i dissabtes nit hi ha l'opció Pizzeria destinada als més joves amb un assortiment idèntic a qualsevol pizzeria a l'ús però elaborades al moment i amb productes frescos i de proximitat.
CONTACTES
Masia les
Garrigues
Carretera de
Tarragona KM. 67,7
25400 les Borges
Blanques -- Les Garrigues --
Lleida
Telèfon 973 141033
Fax 973 142244
Correu electrónic reserves info@masialesgarrigues.com
Pàgina web www.masialesgarrigues.com
JESÚS ÀVILA GARNADOS
A principis del
mes d’agost varem tenir la visita de l’escriptor i articulista Jesús Ávila
Granados. En Jesús ha escrit 94 llibres i més de vint-i-cinc mil articles
periodístics. Te moltes vessants però ací ressaltarem les del seu coneixement
dels olis d’oliva, el món templer, el medieval i tot un seguit de temes parapsicològics
i esotèrics.
Ramon Gassió, Jesús Ávila i la seva esposa Lola a la Plaça dels Porxos de les Borges Blanques
Va venir
acompanyat de la seva esposa Lola que és l’encarregada dels temes fotogràfics.
Una bona companyia. Ens va dedicar un dia sencer de la seva agenda i varem anar
a visitar tres dels llocs més emblemàtics de la comarca. Els Vilars
Ens varem trobar
a la Plaça dels Porxos i després de donar un tomb pel mercat del dissabte varem
anar a visitar a en Josep Capell. En Josep Capell i en Jesús Ávila tenen una
vella amistat de quan quest darrer li va fer un reportatge. En Capell és un
dels pocs artesans pastissers que encara elaboren el famós pa de ronyó o com
també s’anomena el pa petit.
Jesús Ávila amb Dolors Balagué en els Vilars d'Arbeca
A continuació les
nostres passes es dirigiren a la magna fortalesa ibera dels Vilars. Està
situada prop Arbeca i junt al Canal d’Urgell. Varem visitar les excavacions i
després una interessant xerrada amb les dues noies que feien de guies, Les dues
Dolors. No era el primer cop que ho visitava però com ja feia uns quants anys
de la darrera visita ho va trobar molt canviat. Totes les persones que faci un
cert temps que no hi van val la pena tornar-hi.
D’allà ens dirigim
a les Borges Blanques i de la població al Parc Temàtic de l’Oli on ens atengué
Maria del Carme Garcia. Una molt interessant visita.
Jesús Ávila entrevistant a Francesc Riera del Parc Temàtic de l'Oli
D’allà cap a l’interior
de la comarca de les Garrigues. Fins a les pintures del Cogul. Ens esperava la
regidora de cultura, la
senyora Francesca que ens va portar per tot el nou recinte
del Centre d’Interpretació de la Cova dels Moros. D’allí fent com si fóssim
cabretes varem pujar a les tombes antropomòrfiques del Saladar. Un cop feta la
visita al recinte funerari ens va convidar a casa seva on varem continuar amb una
interessant tertúlia amb el seu marit i un gran coneixedor dels temes de l’oli
garriguenc.
Ja avançada la
vesprada el matrimoni Ávila va tornar a la seva residència de Santa Perpètua de
Mogoda
CELLER ELS VILARS
VINYA ELS VILARS
Al començament de l'any 2002, començaven
a créixer els primers ceps de sirà i merlot. Importats expressament del sud-est
de França, aquests ceps demostraran, un cop més, que aquest tipus de terra i
aquest clima els són favorables, com els tractaments minuciosos a què són
sotmesos per part del seu cultivador
Un dels grans secrets de Vinya els Vilars és que produeix només 15.000 litres l'any, una producció limitada que es pot fer tot mimant el vi des de l'arrel fins que arriba a les mans del consumidor final.
Vinya els Vilars pertany a la denominació d'origen Costers del Segre, sis hectàrees de superfície que es caracteritzen per un tipus de sòl calcari, amb un clima mediterrani, d'hiverns freds, estius calorosos i una mitjana de precipitacions baixa.
El propietari i al mateix temps promotor
del celler és l'empresari arbequí Antoni Aldomà
CINC VINS (tots ells negres)
Vilars roure 6 mesos en bota 50%
merlot-50 % syrah
Vilats 13 mesos bota bordelesa roure
frances 50% merlot 50% syrah
Gerar 12 mesos bota 100 % merlot
Leix 13 mesos 100 % syrah
Tallat de lluna 24 mesos bota 100 % syrah
Cami de Puigros s/n Arbeca www.vinyaelsvilars.com
973 149144
Vins elaborats pel Celler Els Vilars d'Arbeca
VINS DEL CELLER TOMÀS CUSINÉCARA NORD
A la pintoresca zona de les muntanyes de
Prades ha nascut un nou celler. Es tracta del Celler Cara Nord i té aquest nom
per pertànyer les vinyes a la zona coneguda com el Nord de les Muntanyes de
Prades.
Aquesta
iniciativa correspon al conegut Celler Tomàs Cusiné que està establert a la
preciosa població del Vilosell a la comarca de les Garrigues.
De moment tan
sols elaboren dos vins, un de blanc i un de negre. El blanc comercialitzat amb
el nom de CARA NORD blanc 2012 amb raïms de varietats macabeu i chardonnay. Cultivat
en parcel·les separades entre boscos a una alçada de 800 metres d’altitud.
El negre, també
amb el nom de CARA NORD negre 2012, elaborat amb ceps aïllats en parcel·les
entre els boscos del mont Poblet i la Serra de Prades.
Aquests
Per poder informar-se
més be, conèixer totes les característiques us enllacem amb la seva pàgina web
OLI DELS TEMPLERS CANVI A LLEIDA
OLI DELS TEMPLERS NOTÍCIES
L'empresa SUD-OEST ACTIU S.L.
elaboradora dels prestigiosos olis verge extra (AOVE) i ecològic
comercialitzats amb les marques OLI DELS TEMPLERS i LA COMANDILLA i
que tenen el major nombre de referències d'oli personalitzat (més
de 150.000) ha decidir formar part de l'Associació Promotora
d'Entitats Agroalimentàries de Lleida (APEAL)
Aquesta Associació radicada en la
ciutat de Lleida té com a objectiu la prestació de més de trenta
serveis i la promoció tant física com virtual dels productes
agroalimentaris i derivats que es produeixen i elaboren a les
comarques lleidatanes.
Tenint en compte aquesta premisa,
l'empresa SUD-OEST ACTIU SL ha considerat convenient el seu trasllat
a Lleida amb la finalitat d'estar més a prop dels moviments
comercials i d'exportació que ofereix un centre logístic com és la
ciutat de Lleida.
A partir d'ara ens podeu trobar a
APEAL (Associació Promotora d'Entitats
Agroalimetarias de Lleida)
C / Taquígraf Martí, 1
25008 Lleida
Tf 973 234106
sudoestactiu@hotmail.com
UN ARTISTA XAVIER GINÉ
XAVIER GINÉ
No estem massa
acostumats a veure joves artesans dedicats al món de la joieria. Als nostres
pobles el fet més normal és que les joieries encarreguin les seves peces a
obradors molts cops industrials.
A les Borges
Blanques tenim un artesà jove ( te 27 anys) que després d’estudiar l’ofici a la
ciutat de Córdoba on per cert hi ha una llarguíssima tradició en el treball
dels materials preciosos com l’or, la plata i el cuir. Tradició que ve ininterrompudament
dels temps de la dominació sarraïna d’aquelles terres.
En Xavier Giné va
estudiar i fer les pràctiques durant dos anys a l’Escola de Joieria Cenjosur.
Des de fa quatre
anys te obert el seu obrador al carrer de la Bassa i la part exterior de
l’obrador s’ha convertit en botiga oberta al públic on podem trobar les seves
creacions nascudes del propi disseny segons les peticions dels clients. Com hem
dit primer dissenya, desprès fabrica i també arregla peces.
La seva inversió
fou quantiosa sobre tot en la maquinària necessària.
La seva
preferència per a treballar és l’or, amés és el metall preferit per la seva
clientela tot i que la plata és més assequible. També ha copsat que cada cop la
gent és més favorable a la creació i el disseny.
També, tot i els
seus dissenys, te peces de fabricació aliena entre les que destaquem la línea
catalana amb banderes estelades adaptades a la joieria. També
disposa d’una exposició i venda de rellotgeria molt interessant.
Com tots sabeu la
Confraria de l’Oli Verge Extra de les Garrigues, atorga anualment el Premi Oliva
Arbequina de Plata. Bé, el disseny i l’elaboració van ser obra d’aquest artista
borgenc.
UN ARTESÀ VIVES-SARDÀ CANSALADERIA
Xavier Vives en la seva botiga
Sempre s’ha tingut per bo el tòpic de que era en les comarques d’Osona i de la Garrotxa on es feia el millor embotit de porc de tota Catalunya. Jo vaig viure a Barcelona i allí també tenien aquesta percepció. Però no era una percepció empírica sinó que a la gent ens agraden molt els tòpics i així es va quedar. Tinc que dir que com a tòpic arrelat hi havia el que l’oli de les Borges, no deles Garrigues era el
millor del món. Dir que eres de les Borges i sortir la conversa de l’oli era immediata.
Així a Barcelona tothom gastava oli de Borges, però és que era oli de l’empresa
Pont de Tàrrega.
Preparant les llonganisses
Sempre s’ha tingut per bo el tòpic de que era en les comarques d’Osona i de la Garrotxa on es feia el millor embotit de porc de tota Catalunya. Jo vaig viure a Barcelona i allí també tenien aquesta percepció. Però no era una percepció empírica sinó que a la gent ens agraden molt els tòpics i així es va quedar. Tinc que dir que com a tòpic arrelat hi havia el que l’oli de les Borges, no de
Sense marxar d’esme
torne-m al porc. Jo havia tingut grans polèmiques pel tema de si fèiem o no
bons productes del porc a Lleida. Jo ho defensava i ells me contradeien fins
que ens hi portava una proba. Llavors es tornava imprudent ja que cada cop que
baixava m'en demanaven
Assortit de bulls i bisbes.
De petit a casa matàvem
un "tossino", en criave-m dos, l’un es venia i l’altre formava part
de l’alimentaci ó familiar. Recordo
les matances i la gran bondat dels productes elaborats.
El temps i els
canvis socials ens van portar a no criar la familiar bestioleta i com estavem
acostumats al gust de les nostres elaboracions no ens agradava cap
cansaladeria, ull! No he dit que no fos bo sino que estavem mal acostumats a un
sabor particular.
La llonganissa seca és un dels productes del porc més apreciats
Llavors va ser
quan es van establir a les Borges una familia de l’Albi, els Vives-Sardà i vet ací
que el porc que ells elaboraven si ens va agradar i cap allí. A més la meva
mare va posar una botiga de queviures i veníem els productes del porc fets a
cal Vives de la plaça.
Tinc que dir que els millors i més fidels clients eren
forasters en especial de Barcelona. Això a la sucursal imagineu a la central o
sigui a la plaça.
botifarra blanca o de llengua.
Amb els anys s’ha
quedat al front de la botiga l’únic noi que tenien en Xavier, és el petit de la
saga i continua amb la tradicional forma d’elaborar familiar,
Els productes més
sol·licitats són la llonganissa tendra que a Barcelona en diuen botifarra i
causa moltes confusions, la botifarra blanca de la llengua, la botifarra negra
de sang, molt tradicional i especialment saborosa, la llonganissa seca que te
molt predicament que no és altra que la tendra deixada secar. També fan carn
magra picada i unes cansalades del pitillo a la sal o al pebre realment
apetitoses. Estic escrivint mentre hi penso i se’m està fent una feina feixuga
ja que me’ls menjaria ara mateix.
La botifarra negra. Un dels productes estrella de la casa
OPINIÓ QUI ENS MANA?
PRÈVIA
Espanya era un país dictatorial amb una
representació anomenada "orgànica " on l’ institució representativa
eren les Corts i el formaven tres terços , un per designació directa del "
Caudillo Franco” , un altre eren representants d'institucions i entitats (
òrgans ), d’ací la denominació "orgànica " . La totalitat d'elles
eren de caire franquista i l'altre era elegit pel poble amb tota mena de limitacions
en els votants ( caps de família ) i els mateixos candidats a diputats
provenien de la classe dominant que casualment coincidia amb els més purs
perfils franquistes .
En morir tan "estimat personatge " a
Espanya es va produir el "canvi polític " denominat Transició .
Aquesta no va ser altra cosa que un gran pacte polític on la classe dominant va
seguir conservant tot el poder econòmic , judicial i religiós , va permetre als
polítics més actius contra l'Antic Règim tenir la seva quota de participació
política . Aquesta Transició va ser bastant pacífica , tutelada pel Rei , la
dreta econòmica i la resta de poders fàctics destacant també l'aprovació del
Govern Republicà dels Estats Units d'Amèrica.
Arribem al moment clau de la reforma electoral .
Es va decidir que s'apliqués la coneguda com "Llei d'Hondt " que
prima els partits grans en detriment dels petits i també afavoreix els
territoris petits en detriment dels grans, fent absolutamente inútil la màxima
revolucionària francesa de "cada home un vot " . En segons quines
circumscripcions un diputat és més onerós que en altres.
L’ intenció , a causa de l'efervescència del
moment ( es presentaven infinitat de petits partits ) era que els partits
petits no poguessin arribar al mínim de vots i percentatges necessaris per
poder obtenir representació . Així no rebrien ajuts públics i es veurien
obligats a desaparèixer . D'aquesta manera , el nombre de formacions polítiques
tant al Congrés com al Senat serien limitades . En les últimes eleccions
generals de 2012 només van aconseguir representació al Congrés 13 formacions de
les quals 11 estan per sota dels 16 representants. entre ell 8 amb cinc o menys
diputats).
A causa d'aquesta Llei electoral podem trobar-nos
amb casos tan injustament flagrants com el fet que grups com Convergència i
Unió amb un total de 1.014.263 vots obtingui 16 diputats al Congrés espanyol i
en canvi partits com “Izquierda” Unida amb 1.680.810 vots només obtingui 11
representants . Amaiur , la coalició basca amb 333.628 vots tingui 7 representants
i Unió Progrés i Democràcia amb 1.140.242 sol en aconsegueixi 5 . Fins i tot podria donar-se el cas , per
cert bastant irreal , que el que guanyés les eleccions per nombre de vots no
tingués ni un sol representant . S'ha donat el fet que en diverses ocasions el
vencedor d' unes eleccions en nombre de vots no ho ha estat en nombre d'escons.
Pot formar govern el partit perdedor .
El límit d’ electors necessaris perquè una
formació tingui representació parlamentària , autonòmica o municipal varia segons
les eleccions . Ara en l’Estat Espanyol tenim ( de menor a major rang ),
municipals , autonòmiques , generals i europees .
Anem a veure qui ens mana , el nombre de persones
que formant part d'un partit polític governen en una jurisdicció . Anem a prendre
com a exemple la ciutat de les Borges Blanques amb 11 regidors , el Parlament
Català amb 135 diputats i les Corts Espanyoles amb 350 diputats .
El cas municipal ( les Borges
Blanques ) . Eleccions municipals 2011
La ciutat té un cens d'habitants de 6.058 ( dades
del propi ajuntament a juliol de 2011 ) , d'ells tenen dret a vot 4.404 un 73 %
del cens . Són doncs 1.654 els habitants sense dret a vot ( menors de 18 anys ,
estrangers , etc ) . Un 27% del cens poblacional .
La participació va ser del 60,97% de les persones
amb dret a vot , el nombre de vots va ser de 2.537 pel que varem tenir (el que
suma entre abstenció , blancs i nuls) 2.015 electors el que representa un 45,75% del
cens electoral i un 33,26% del cens poblacional .
Les eleccions les va guanyar Convergència i Unió
amb 990 vots el que significa el 22,48 del cens electoral .
Per poder formar govern va necessitar el suport d'Independents per les
Borges Blanques que havien obtingut 206 vots un 4, 68% del cens electoral .
Sumats representen un total de 1.196 vots i un percentatge del 27,16% de
votants .
Aplicant aquests percentatges sobre el cens
d'habitants ens porten a que un grup de ciutadans que arriben al 19,74% de la
població són els que governen a tot el col · lectiu municipal . O bé, mirat
d'una altra manera el 81,26% de la població no té cap possibilitat de
participar directament en el govern local .
L'exemple de Catalunya Eleccions
autonòmiques 2012
L'autonomia de Catalunya té un cens d'habitants de
7.565.603 persones (dades de la pròpia Generalitat en 2012 ) , d'ells tenen dret
a vot 5.413.868 1 71,56% del cens. Són doncs 2.151.735 els habitants sense dret
a vot ( menors de 18 anys , estrangers , etc ) . Un 28,44% del cens de la
població catalana .
La participació va ser de 3.668,310 votants de les
persones amb dret a vot, un percentatge del 67,76%. El nombre de vots vàlids
fou d' 3.582.272 el que representa un 47,35% de la població total . Hi va haver
una abstenció de 1.745.558 ( 32,24% ) persones als quals afegim 52.898 vots en
blanc (1,44 %) i 33.140 de nuls (0,90 %) (el que suma entre abstenció , blancs
i nuls de 1.831 596 electors que
representa un 34,58% del cens electoral i un 24,21% del cens poblacional .
Les eleccions les va guanyar Convergència i Unió
amb 1.116.259 vots el que significa el 30,70 % del cens electoral .
Aplicant aquests percentatges sobre el cens
d'habitants ens porten a que un grup de ciutadans que arriben al 14,75% de la
població són els que governen a tot el col · lectiu autonòmic . O bé, mirat
d'una altra manera el 85,25% de la població no té cap possibilitat de
participar directament en el govern autonòmic . Evidentment aquestes xifres es
refereixen al Govern no al Parlament ja que per poder elaborar lleis
Convergència i Unió necessita del suport puntual d'altres formacions .
L'exemple espanyol . Eleccions generals 2011
La nació espanyola té un cens d'habitants de
47.042.984 ( dades del propi Estat al juliol de 2011 ) , d'ells tenen dret a
vot 35.779.491 el 76.06 % del cens de població total . Són doncs 11.263.493 els
habitants sense dret a vot ( menors de 18 anys , estrangers , etc ) . Un 23,94%
del cens .
La participació va ser de 24.666.392 votants , e1
71,69% de les persones amb dret a vot . L'abstenció va ser d' 9.710.775 un
percentatge del 28,31% a la qual afegim 333.461 vots en blanc (1,37 %) i
317.555 de nuls (1,29 %) el que suma entre abstenció , blancs i nuls 10.361.791
electors el que representa un 30,97% del cens electoral i un 22,03% del cens
poblacional .
Les eleccions les va guanyar el Partit Popular amb
una majoria absoluta de 186 diputats amb 10.830.693 vots el que significa el
44,62% del cens electoral .
Aplicant aquests percentatges sobre el cens
d'habitants ens porten a que un grup de ciutadans que arriben al 23,02% de la
població són els que governen a tot el col · lectiu nacional . O bé, mirat
d'una altra perspectiva, el 76,98% de la població no té cap possibilitat de
participar directament en el govern de la nació .
És molt interessant saber que en aquests moments i
segons dades dels mateixos partits , el Partit Popular té 833.034 militants (
És el Partit governant ) el que suposa un percentatge del 1,77% dels espanyols
.
L'altre partit amb possibilitats de gobarnar , el
PSOE té 216.954 militants el que pressuposa un percentatge del 0,46 dels
ciutadans .
Segons aquestes valoracions a Espanya ens governen
( alternant ) un 1,77 % i un 0,46% d'espanyols . ( Pressuposant que tots els
gobernants pertanyin o siguin simpatitzants i afins a aquests partits ) .
Pel costat contrari podem suposar que hi ha un
percentatge del 98,23% de persones alienes a les tasques de govern en el cas
del Partit Popular i un 99,54% en cas que fos el PSOE qui governi .
TURISME PROPER ALQUÉZAR
Alquézar és una població d'origen medieval amb una població al voltant dels tres-cents habitants . Està situada al marge dret del riu Vero, en el seu últim canó , al peu de les cadenes muntanyenques de Balcez i Olson a la serra de Guara. A la província d'Osca Les seves distàncies són, d' Osca 51 quilòmetres , de Lleida 100 quilòmetres i de Barbastre uns 20 quilòmetres.
La seva economia és la típica de secà amb oliveres i especialment ametllers . Un dels seus atractius turístics és a la primavera quan floreixen alhora tots aquests ametllers omplint el paisatge d'un blanc immaculat.
Com hem dit anteriorment la població està abraçada pel riu Vero , afluent del Cinca i que més tard regarà les hortes de Barbastre . La seva orografia és espectacular amb una gran quantitat de barrancs lo que la converteix en la capital espanyola de la pràctica del barranquisme . Diverses empreses es dediquen al subministrament dels equips i material per a la seva desenvolupament esportiu . Aquest fet també incideix en l'existència de diversos establiments hotelers i restaurants. També en una indústria artesana de productes relacionats amb la zona .
Històricament data de temps molt llunyans però deu el seu nom al castell d'Al - Qasr que defensava els accessos a Barbastre . Més endavant el castell es convertiria en la principal fortalesa àrab enfront dels regnes cristians del Sobrarbe . El rei Sancho Ramírez d' Aragó va concedir la vila a l'Abat de Fanlo i en 1069 li va concedir furs de població .
L'edifici més important de la població és la imponent col.legiata de Santa Maria la Mayor construïda a la zona del castell ( la part més elevada de la població ) .
El Castell-col.legiata va ser declarat Monument Històric Artístic Nacional en 1966 i en 1982 ho seria tot el conjunt urbà .
Molt interessant són els pobles limítrofs de Asque , Colungo , Radiguero , Sant Pelegrín i Buera on destaquem un molí restaurat per l'Associació Olearum , Cultura i Patrimoni del Aceite amb un recomanable restaurant .
PER VISITAR
Barrancs del Vero
Pont medieval sobre el Vero
Col.legiata de Santa Maria la Mayor
Plaça Major
Portal d'entrada a la població
Parròquia de Sant Miquel Arcàngel
Museu del Segle XVII
Museu Etnològic Casa Fabián
Parc Natural de la Serra i els Canons de Guara .
Parc Cultural del riu Vero
Abrics amb pintures rupestres
FESTES
Romeria a l'ermita de Sant Antoni al gener
Romeria a l'ermita de Dulcis , segon diumenge de maig
Festes de Sant Hipòlit , de l'11 al 14 d'agost
Festes de Sant Nicóstrato el 8 de novembre
ESPORTS
Esports d'aventura aprofitant l'entorn del parc natural com barranquisme , espeleologia , escalada i tot tipus d'excursions .
APEAL ASSOCIACIÓ AGROALIMENTÀRIA DE LLEIDA
Les comarques de
Lleida són un empori en el sector agroalimentari en tota Espanya. Pioneres amb
investigació, I+D i l’aplicació dels coneixements resultants junt amb una
experiència pràctica de segles. Aquesta situació les converteix en un centre neuràlgic
de la producció agrària i constata un admirable creixement exponencial en el
camp de la transformació i de l’industria.
L’objectiu és la
creació de un centre multiempresarial agroalimentari permanent de productes primaris,
transformats i industrials elaborats en les comarques lleidatanes. Aquest
centre està ubicat en ple cor de la ciutat de Lleida convertint-se en una mena
de sucursal de productors molts cops allunyats de les capitals econòmiques.
Organitzar,
gestionar i promoure la difusió de productes i serveis dels associats, així com
també tota mena d’informacions i activitats relacionades, fent us de qualsevol
tipus d’aplicacions, suports i canals de difusió i promoció, tenint en compte
les edicions de publicacions tan físiques com virtuals i audiovisuals.
Tres persones han
promogut aquesta iniciativa. L’un economista, expert en marketing, publicitat i
el món de l’imatge, . L’altre provinent del sector de la sanitat alimentària i
el darrer del món de l’informàtica i xarxes socials.
L’Entitat
resultant ha estat l’Associació Promotora d’Entitats Agroalimentàries de Lleida
amb les sigles APEAL. Aquesta Associació està exenta d’ànim de lucre i està
configurada per membres associats.
La primera empresa situada en la nova Associació Agroalimentària. Oli dels Templers
Per portar a
terme les seves activitats disposa de l’estructura necessària amb uns cèntrics
locals a la Plaça del Clot de les Granotes de Lleida, concretament en el carrer
Taquígraf Martí número 1. Consta d’una superfície de 800 metres quadrats
repartits entre exposició, sala diàfana polivalent i espais compartimentats
unitaris.
La seva activitat
es centra en els particulars i empreses de tota mena ubicades a les comarques
lleidatanes dedicades a la producció, transformació, difusió, i
comercialització de productes agrícoles i alimentaris amb les seves
derivacions.
Per portar a
terme aquest objectiu disposem de mitjans tan físics com virtuals aprofitant
tots els avantatges que ens donen les noves i més modernes aplicacions
informàtiques i telemàtiques encarades a Internet i a la comunicació
audiovisual, xarxes socials i tots els mètodes de divulgació on-line i física
tradicional.
Posem a
disposició dels associats serveis relacionats amb el comerç electrònic actuant
com a suport de difusió i divulgació, així com altres prestacions virtuals com
són dominis, imatges corporatives, publicitat, logística i altres.
Amb la finalitat
de realitzar la nostra funció podem oferir als associats al voltant d’una
trentena de serveis ampliables i exclusivament adequats a la seva activitat.
Entre ells destaquem, entre aquesta trentena, la formació, les xerrades, la
fiscalitat, el marketing, marques i patents, dissenys, anàlisis, subvencions,
publicitat, col·loquis, conferències
Estem a la seva
disposició al carrer Taquígraf Martí número 1
25008 Lleida
Telèfon 651 913 019
L'ENTREVISTA D' ESTRELLA NAVARRO
Estrella Navarro
ENTREVISTA A
MANEL GINÉ
CAPÍTOL PRIMER
Aquest mes portem a la nostra revista “Parlem de
les Borges Blanques” a una de les figures cabdals de la població.
Ho ha estat tot! Un home senzill però molt
emprenedor i en tots els àmbits imaginables.
Podríem parlar d’ell i les seves activitats força
dies però deixarem que sigui ell mateix qui ens parli en primera persona i ens
doni les seves pròpies opinions respecte a altres temes.
Ell és el senyor Manel Giné i Freixes.
Manel en plena activitat
Un plaer d’entrevistar-lo, Manel
Jo vaig néixer a
les Borges l’any 1928, avui tinc 85 anys i sempre he viscut a les Borges. Érem
pagesos i els meus pares treballaven al tros. El meu pare era fill únic i com
moltes olives no teníem anava després de collir a treballar al molí, això ho
feien molts pagesos.
Voldríem preguntar-li una mica més sobre vostè. Ens ha dit que va néixer i ha viscut sempre a
les Borges Blanques. En quin ambient familiar?
El pare i la mare
eren pagesos i jo anava al col·legi dels frares que estava situat al mateix
carrer on vivia. Jugàvem quan sortia pels carrers dels costats i recordo que anàvem
descalços. Els carrers no estaven pavimentats i l’ajuntament ens pagava un
cèntim per cada ou de garsa que els portàvem, si portàvem alguna garsa potser
ens en donaven 50 de cèntims. També recordo amb pena que anàvem a esfullar nius
i a posar rateres. Nois i noies jugàvem tots junts. Portàvem pantalons i
jaquetes cosits per les mares ja que s’havia d’estalviar molt. Formàvem grups
de nois i noies i jugàvem a enfrontar-nos amb d’altres grups a pedrades
generalment al darrera de la Parròquia. Després també portàvem fones de goma i
voltàvem pel Castell. També anàvem pels trossos a prendre cireres i el col·legi
era molt rudimentari .
En Manel Giné en l'actualitat
El Col·legi era mixt, nois i noies junts?
No, llavors els
pares em van portar a un altre col·legi que era a on hi havia el Convent de les
Monges, les classes eren a la planta baixa. La porta d’entrada estava situada al
Carrer Sant Jaume
on avui hi ha un comerç de xinesos. Estàvem separats, els nens de les nenes.
Tot era en català. Les Escoles actuals al principi no estaven construïdes però
quan es van inaugurar jo ja hi vaig anar. A les escoles hi havia els nois a la
planta baixa i al primer pis les noies. Grans patis, les classes eren en català.
Com tot el col·legi encara no estava tapiat anàvem a jugar al Molí de
Vent. Vaig anar doncs a tots els col·legis.
Quan els pares van decidir tornar-me a portar als frares va esclatar la guerra.
Això li volia preguntar que la guerra el devia
afectar molt de ple. Quina edat tenia, Manel?
Bé, vuit anys. Jo
tenia vuit anyets quan va començar la guerra i onze quan va acabar.
A l’esclatar la
guerra tots els col·legis foren col·lectivitzats i van passar a dependre de
l’Ajuntament. Llavors era aquest qui decidia on teníem que estar escolaritzats
i em va tocar anar al col·legi dels “Republicans” on hi ha avui la Plaça de les
Escoles Republicanes junt al Poliesportiu. Les classes seguien sent en català.
Llavors van sofrir els bombardejos?.
El front era lluny
però a les Borges hi havia tropa i a més estaven els milicians a l’Ajuntament.
Vaig veure cremar
l’església. Hi van portar llaunes de gasolina i encara recordo les flames. Això
va ser al principi.
El convent de les
Monges no el van cremar, van portar els sants a la carretera de Tarragona i
allí hi van calar foc. El convent en sí no va estar afectat
Qui ho va fer?
Això ho van fer
els revolucionaris. Diguem que van ser els partits d’extrema esquerra que
dominaven la situació.
El convent,
concretament l’església, va ser utilitzat com a garatge i hi van portar els
cotxes i allí els arreglaven. La gent més gran encara recorden que es va trobar
un fossar dins l’església amb força ossos i calaveres. Els infants amb un llum
de mecànic baixàvem a veure les calaveres.
No li feien por?
No! i llavors el
convertiren en cafè, El cafè dels Rabassaires (era el sindicat del POUM).
En quant a
l’església dels frares de les tres que hi havia a les Borges els van fer marxar
a tots, però el cuiner es va quedar tocant el violí. Es va presentar als
revolucionaris i a aquests els va caure tan bé que el van respectar.
Els “vales” pels
racionaments d’aliments (tu no podies anar a buscar directament els queviures a
la botiga) els tenies que anar a buscar a on hi ha el convent, on hi havia el “Comitè
Local”. Les pastisseries estaven col·lectivitzades i el pa l’havíes d’anar a
buscar als baixos de l’Ajuntament que aleshores estava a la plaça
Estava tot dissenyat, vaja, planificat?
Tot estava en
mans de comunistes i anarquistes
Es feia cine en
el cine Modern, al carrer de Sant
Jaume , on hi ha la botiga dels xinesos actualment.
Manel Giné amb els seus pares
Com es va salvar dels bombardejos?
La mare
treballava en una fonda amb un germà seu. Aquesta fonda està on avui hi ha el
semàfor del centre. La mare era cuinera i allà hi havia uns policies que
estaven destinats al campanar on tocaven les campanes quan veien venir avions.
Al començar la guerra havien près totes les campanes menys la grossa per fer
material de guerra. Aquells policies, com he dit, estaven al campanar amb uns
prismàtics. Llavors al sortit del poble, concretament a la Fita hi havia dos
soldats més amb una bandera vermella i armats. Quan veien venir els avions
tiraven un tret a l’aire i llavors els del campanar veien la bandera. Si eren enemics
les campanes repicaven dos cops. El dia del primer bombardeig jo no vaig anar a
estudi, em vaig
amagar. Baixava pel carrer de la Bassa amb la meva cosina i
vaig sentir la campana.
Vaig advertir-la de que aquell toc, ja que jo ho sabia pels
soldats, significava que s’atansaven avions nacionals. Vaig marxar corrents i
ja veia esclatar les bombes amb una gran polseguera i pedres que volaven. Vaig
veure força morts i anava direcció al Terrall i a Cal Paco ja notava com l’ona
explosiva m’havia clavat una sèrie de vidres a l’esquena. Segons una sèrie
d’articles que vaig publicar amb el temps vaig tenir l’informació del nombre de
morts.
Imatges d'un carrer de la població després del bombardeig
Va afectar molt la guerra a les Borges ?
Es va afusellar a
molta gent. Sobretot per part dels anarquistes. Jo em recordo d’unes persones
que van matar junt al cementiri vell, jo vaig arribar a veure la sang dels assassinats.
Era l’ambient de l’època.
Ningú sap lo que és una guerra sinò la viu !
S’ha de viure.
Quan va acabar el
bombardeig vaig tornar a casa amb l’alegria lògica dels meus pares.
Al Terrall hi havia unes rases on s’hi van
refugiar la gent i on en van morir bastants
El col·legi dels
Republicans va estar molt afectat. Van morir els professors, el director, la
seva dona i dos fills seus.
En el segon, jo
he escrit com he dit, uns articles seguint les informacions del Jutge de Pau d’
aquells temps i d’un agutzil del Jutjat, informacions actuals, I per separat em
van confirmar la xifra de 80 morts que van ser recollits per un camió i
enterrats en una fossa comuna en el cementiri. Per poder-los identificar
posteriorment van tenir que tornar-los a desenterrar i identificar-los amb
propietat. Ja veus com estaven les coses.
El Raval del Carme sota l'efecte de les bombes
Terrorífic.
Si aquest
bombardeig fou contra la
gent. No hi havia tropa, va ser un bombardeig per matar
canalla i gent. La tropa vindria més tard quan va arribar el front a Lleida.
On us refugiàveu?
Els col·legis ja
no donaven classes i llavors a la plaça al davant del cafè que hi ha anaven
fent un forat i posant-hi troncs i terra al damunt. Com Lleida ja estava en
mans nacionals l’exèrcit republicà s’instal·là per la població. On hi ha
l’Slavia o sigui a cal Paco hi havia l’Estat Major. Els Refugis de la plaça i
de cal Paco eren de formigó amb una entrada i una sortida perquè si queia la
casa de l’entrada poguessin sortir per l’altra porta. L’Església també feia de
refugi ja que deien que era inviolable. Tot i no tenir teulada i estar cremada
la gent s’hi refugiava, portaven matalassos i els posaven als racons. Pujaven
al campanar ja que no podien tocar les bombes, d’això encara me’n recordo
Aquest bombardeig va ser a l’abril i llavors van començar a venir tropes. On
avui hi ha el Caprabo hi van haver diversos afusellaments crec que per espies.
Van venir el Lister i altres grans dirigents comunistes. Ho sabíem pels cotxes.
També van venir imponents camions russos, que en dèiem “Katiuskes” amb remolcs
amb defenses antiaeris de 4 canons.
Els efectes del bombardeig en la Biblioteca de la Mancomunitat
Els cinemes
continuaven i molts soldats venien del front de Lleida al Cinema Modern i a
unes cases de prostitutes davant del poliesportiu. Hi havia molt desordre, els
nens sense escola i molta tropa voltant pel poble. Recordo haver sentit l’afusellament
d’un soldat. Aquest soldat havia pres coses d’una casa, el van detenir, també
recordo que tota la tropa va formar des del cafè Terrall fins a la carretera de
Castelldans. On hi ha l’escorxador el van afusellar tot hi que els amos de la
casa robada van demanar que no ho fessin.
Però els caps van dir que ho tenien que fer per escarmentar als altres. Jo
no hi vaig anar però vaig sentir els trets. Un amic va dir que havien estat
tres els afusellats però jo sols en ho sé d’un.
Aquests que van afusellar qui eren?
Eren republicans
mateixos, el front era a Lleida, Borges era republicana. Per això venien de
Lleida al cine, les prostitutes.
Com va ser l’entrada dels nacionals?
Tenim que tenir
en compte que abans va ocórrer el segon bombardeig al novembre entre els dos bombardeigs
van fer-ne un amb l’intenció de destruir la via del tren, sense encertar-lo. En
un d’ells van matar un dels soldats que coneixia. A vegades jo anava amb grups
de soldats a la Floresta on posaven dinamita als ponts de les comunicacions per
volar-les . Algun amic em deia que la seva mare es feia amb un soldat. Els
homes eren a la guerra. A
casa rentàvem la roba a un soldat que també va demanar relacions a la mare. El pare no era a la
guerra però tenia que anar a construir trinxeres com tots els homes grans del
poble. La mare de cap manera. Hi van haver moltes relacions entre noies joves
casades i els soldats.
Estava tot desmuntat.
No hi havia col.legis
ni diaris tot era desordre i molta por. El bombardeig del novembre. Estàvem
jugant amb un amic en la Plaça Ramon Arqués
A la boca?
Si, si a la boca. Tot tremolava.
Quan va acabar l’atac vaig marxar i per tot arreu sortia fum.
A la guerra va perdre algun familiar? Amics si,
però familiar?
Llavors vaig anar
a veure al meu amic. On avui hi ha l’Espai Macià vaig trobar al seu pare amb el
cap envenat i em va dir que havien mort tots. Em vaig trobar la mare que em
buscava i em va dir que el pare que ja havia tornat també em buscava. Em va dir
que anés cap a casa així sabrien tots que era viu. Es va produir la gran
desbandada.
Després va haver
més bombardejos i nosaltres anàvem als refugis. La gent se’n va anar a viure a
les cabanes. La meva família marxava al tros al matí i tornava a la nit. Així no abandonàvem
als animals que teníem a casa. Moltes nits no hi havia llum i era un incessant
pas de camions cap als fronts.
Podem fer un recompte de víctimes.
Com t’ he dit, jo
vaig publicar al principi els que deia el Registre. Més tard vaig preguntar a
gent del Jutjat, un de dretes i un d’esquerres i van coincidir amb la xifra de
80 morts. Els carregaven en un camió tal com havien quedat. Els morts de la
ciutat foren aviat contats i com hi havia molta tropa els van donar per
desapareguts, això en un bon principi, amb els anys si han afegit aquests
desapareguts ja identificats. També he dit que els van enterrar i després
desenterrar per a la seva comprovació.
Vareu passar molta gana?
La gana també ens
afectava. Tot estava racionat, a més els soldats. Aquests estaven a les
pallisses, als molins d’oli, als magatzems. Va arribar a venir el Mariscal
Tito, saps qui era?, el dictador de Iugoslàvia que lluitava al bàndol republicà
amb els comunistes. L’Estat Major a Cal Paco era on es reunien els caps. Les
bombes no el van afectar mai com tampoc a les Escoles Republicanes, el fet fou
que els nens i els mestres van córrer cap al Terrall on hi havia rases i allí
van morir. Jo con no hi vaig anar em vaig salvar. Ja veus lo que és la guerra, la
gana, la por, la pèrdua de gent sembla estrany com els polítics juguen amb la
gent com si fossin números, com si fóssim animals.
La quantitat de vides que es perden en una guerra,
no?
La destrucció va ser
espectacular, tot el poble va quedar arrasat. El nou govern va tenir que refer
molts edificis
Com es van refer les Borges Blanques després de la
destrucció?
.Com molts pobles
van quedar destruïts el nou Estat va arreglar certes cases mitjançant un Organisme
que s’anomenava “Regiones Devastadas” . Com Borges havia quedat tan destruïda
es van crear ací unes oficines per la reforma, jo hi vaig treballar, tenia 16
anys i érem uns 60 treballadors , entre aquests hi havia presoners inclús un
noble arruïnat
Al Terrall amb tres companys.
Va tornar a estudiar vostè?
No, no, amb la
guerra ja no vaig anar a l’escola, nosaltres estàvem prop del refugi de la
plaça que encara existeix, tocant al vell Ajuntament (on avui hi ha el Centre Cívic). Era a una
casa anomenada Cal Cortada, era tot de formigó, Jo estava dintre. No sabia si
era de dia o de nit, els pares em portaven menjar A
les fosques amb uns quants llums de ganxo . Quan queien les bombes estàvem ben arrupits,
tot tremolava. Llavors va ser quan el pare va decidir marxar a una cabana al
terme. El pare es va informar que hi havia una cabana buida al Racó del Moro a
la carretera de Cervià. La cabana tenia un lloc sota pels animals i amb una
escala pujàvem a les nostres dependències. La cabana restava oberta. Varem
marxar del poble amb unes cabres lligades al carro i la mare i jo caminant. Portàvem
farina per fer-nos el pa. Una dona vella es va unir a nosaltres. Tots els
trasllats es feien de nit per evitar ser vistos. Tot i això passaven avions que
tiraven bengales per observar en la foscor, els soldats s’amagaven en “xaboles”
per poder fumar sense ser descoberts.. Allà vaig poder veure força combats aeris
fins i tot vaig veure baixar pilots amb paracaigudes, era cap a Cervià. Varem
estar uns quants dies a la cabana amb força perill. Un dia a la cabana varem
observar un gran moviment de tropes, els soldats ens deien que marxéssim ja que
el perill era imminent. Llavors en una coveta que ja teníem preparada ens varem
posar dins i allà observàvem que a l’altra vessant de la muntanya es veien
llargues fileres de soldats en preparació de combats. Varem anar a un altra
cabana ja habitada però que hi havia un refugi. Sense voler ens varem trobar al
mig del combat, corrent a refugiar-nos. Morters, metralladors i molt soroll.
Encara avui hi ha les trinxeres perquè a l’estar construïdes a la roca es van
conservar. Tots els bessons estaven atrinxerats.. A la nit varem dormir a la
cabana dels amics, la gent es feien refugis amb troncs. Quan baixàvem a la
nostra cabana el pare va sentir tocar les campanes de Cervià. Va dir “a Cervià
segurament ja són nacionals”. Varem veure un camió de soldats, com érem a la carretera
van parar. Eren italians. Si no hagués estat per Alemanya i Itàlia en Franco no
hagués guanyat la guerra.
Manel fent el Servei Militar
M’he oblida’t d’un
tema. Quan anava a col·legi després de la guerra, ens van obligar a anar al
camp de futbol (on avui hi ha el nou CAP) a fer instrucció militar, amb fusells
de joguina i marcant el pas controlats per caps de Falange i el diumenge a
desfilar pel poble amb tambors i trompetes. Per aquests fet no m’agraden ni els
tambors ni les cornetes. Els més grans feien la desfilada amb fusells de
veritat però sense munició. Les noies feien el seu tipus de desfilada al cinema
Modern. A missa hi anàvem forçats. Tots i a més confessats, tant als Frares com
a les Escoles. Si pel carrer trobaves un cap de Falange tenies que quadrar-te i
saludar-lo amb la salutació feixista del braç en alt. Però quan Alemanya va
començar a perdre la guerra mundial es va anar afluixant. Llavors ens van dir que
érem neutrals. Tendes de campanya al Terrall envoltats de canons. Si un dels
que formàvem no es portava bé el pelaven al “rape”. Era un règim militar. Les noies també. Uniforme
no en portàvem però els caps si, camisa blava i boina vermella, correatges. Els
gastadors (soldats) també anaven uniformats i nosaltres en lloc de fusell, una
fusta llarga com he dit abans.
En Manel el dia del seu casament. amb la Maria Sech
Resumint, Manel. Una guerra marca de per vida!
És una cosa que
marca molt, en tots els
sentits , cases enrunades, amics morts, gent que no ha tornat mai més. Gana , toc tancat
no hi havia botigues, tenien un molinet del cafè per moldre el gra per fer
farina. Moltes malalties, sense medicaments Jo vaig agafar una mena de
tifus em va recomanar tres lavatives diàries,
mati, migdia i nit. No menjava res. Semblava una calavera..Poc a poc em vaig
anar posant bé. Ara hi ha medicaments llavors no. Als malats els hi donaven
aigua bullida de farina de llinosa timó, herbes. Te rentaven i et posaven sagí
dolç dels porcs.
Greix?
Sí, un greix que
en feien unes botifarres especials, servia per desinfectar, barrejat amb
l’aigua de llinosa feien un pegat. Anàvem descalços. Un dia vaig xafar una
llauna enterrada i em vaig fer un gran tall a la planta del peu. La mare va
bullir l’aigua per fer el miraculós pegat i me’l va aplicar. Llavors ja vaig
tenir que portar espardenyes que les mares feien servir quan feies
entremaliadures o et trencaves alguna peça de roba. Al Canal i a les basses del
Terrall es banyaven els soldats en calçotets. Ja no funcionava res.
Als frares hi
havia un hospital. Els que vivíem als costats veiem arribar els ferits
amuntegats en camions, no en ambulàncies, no. S’ha de viure, avui hi ets i demà
ja no hi ets.
Continuarà....
LA PÀGINA DE LA CONFRARIA,
OLIVERA EXCEPCIONAL
La Confraria de l'Oli Verge Extra de les Garrigues i les Terres de Lleida ha decidit apadrinar una olivera que per les seves mides, antiguitat, situació es consideri excepcional. Demanem als habitants de les comarques de Lleida que proposin candidates a aquesta distinció. L'olivera pot ser de qualsevol tipus d'oliva però te que ser autòctona de les comarques citades. O sigui que no pot haver estat trasplantada procedent de diferents indrets foranis. Si que pot ser candidata en el cas de haver estat trasplantada des de les comarques lleidatanes. (per exemple les que han estat portades a jardins, rotondes, vies urbanes i interurbanes).
LES ASSOCIACIONS
DGDH
Democracia Global Derechos Humanos
Rebajar
drásticamente las cifras de paro y asegurar el empleo digno.
Devolver “Masa
Económica” a la ciudadanía.(dinero circulante).
Reducción/Desaparición
departamentos o estamentos no necesarios a nivel nacional (Senado,
Diputaciones, Consejo Comarcal, Parlamentos Autonómicos,etc.).
Restitución
Derechos en condiciones (Sanidad, Educación, Justicia, etc.).
Reducción gastos
públicos (sin tocar ninguno de los derechos).
Optimización
gestión pública.
Primera Vivienda
gratuita y en propiedad.
Reducción gastos
bancarios a la ciudadanía (cobro por reclamaciones deudoras y otras)
Potenciación
autónomos y emprendedores
Reducción impuestos
a las empresas según resultados cifra del paro
Garantizar
jubilaciones dignas (se realizara referéndum para un nuevo sistema,
respetando a todos aquellos que viene del sistema actual).
Sueldos dignos y
suficientes
Desaparición del
trabajo en precario y el abuso por necesidad
Protección de
nuestros productos en relación a las importaciones de otros países
(principalmente los que usan mano de obra barata y sin derechos
laborales)
Potenciación
productos ecológicos limpios y sistemas de reciclaje que cuiden el
medioambiente.
Persecución férrea
de la corrupción ( principalmente de alto y medio nivel) tanto
público como privado.
Nuevo sistema
impositivo, más justo.
Residencia en el
país solo con contrato de trabajo, también de los pertenecientes a
Europa.
MOLT IMPORTANT
En compliment de la Llei
34/2002 de 11 de juliol, de serveis de la societat
de la informació i de comerç electrònic i Llei Orgànica 13-12-1999 de
Protecció de Dades, estem obligats a comunicar-li que la seva adreça de correu
electrònic figura en la nostra base de dades.
Si no voleu seguir rebent cap missatge informatiu de la nostra publicació, RESPONGUI o Reenvii aquest mateix missatge amb l'assumpte ESBORRAR CORREU. Gràcies.
de la informació i de comerç electrònic i Llei Orgànica 13-12-1999 de
Protecció de Dades, estem obligats a comunicar-li que la seva adreça de correu
electrònic figura en la nostra base de dades.
Si no voleu seguir rebent cap missatge informatiu de la nostra publicació, RESPONGUI o Reenvii aquest mateix missatge amb l'assumpte ESBORRAR CORREU. Gràcies.
Correu electrònic parlemdelesborgesblanques@gmail.com
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)