dilluns, 6 de gener del 2014
PREPARANT LES FIRES DE L'OLI DE 2014
Tot i alegrar-nos de veure com el nostre ajuntament i el Patronat de la
Fira viuen en un món irreal i ple de felicitat, nosaltres com a revista
independent hem de dir
El número de visitants a la Fira del 2014 no passa de 20.000 visitants.
El número d’estands no arriba als 140, els d’oli són 25 contant amb el institucional
de la DOP
La mitjana de vendes és de 1.200 litres per estand
La venda d’un dels estands premiats fou aquesta de 1.200 litres
24 estands x 1200 litres surten 28.800 litres.
El percentatge dels productors d’oli sobre els altres expositors de la Fira
és del 17,14 %.
Segons l’Ajuntament i tenint en compte les xifres oficials tendrien que
haver vingut al poble un total de més de 15.000 cotxes que segurament encabiríem
al pàrking de l’Ajuntament. Això contant un cotxe per quatre persones o sigui
màxima ocupació.
Seguint les xifres oficials 60.000 litres d’oli per 68.000 persones surt a
menys d’un litre lo qual com a venda és molt minsa.
No s’admeten productors d’altres indrets de fora de Lleida, no fos que ens
adonéssim de la distància que ens porten a tots els altres indrets espanyols.
Les Garrigues no vol ni innovació ni novetats.
La Fira de Borges està morta. No pot créixer, es pot mantenir però no es
pot engrandir. Si de 74 molins de la zona en venen 24 (aquest any record) i
venen aquestes xifres, que passaria si en vinguessin 10 més. No els sortirien
els números i Adéu Fira!!!.
Lo millor es continuar com ara, al servei de la Denominació d’Origen
Protegida a la que l’agermanen, l’adopten, la bressen amb SIS ESTANDS i el de l’Institució. Sabeu
amics de l’Ajuntament qui van prendre el
nom de Denominació les Borges Blanques i va traslladar la seva seu a la Caparrella
de Lleida?. Qui cada any organitza petites fires locals en detriment de la gran
fira?. I als de les Borges ens maltracteu. Feus- ho mirar.
ramon gassió mónico
LES BORGES BLANQUES, UN POBLE D’ESQUENA A L’OLI.
Al poble de les Borges capital de la part
nord de les Garrigues es va crear fa més de 150 anys tot un empori en la
recol·lecció i elaboració de l’oli d’oliva. Avui és un llunyà record. La gran
majoria d’aquest oli procedia d’olives arbequines que donaven un oli molt fi i
de gran qualitat. Ràpidament es va fer famós a tota Espanya i més al estar
guardonats a les diferents Exposicions Internacionals. La gran majoria d’aquest
oli era capitalitzat pels italians que el feien passar per oli de producció
italiana. Eren els que hi guanyaven. Avui es coneix com a Valor Afegit.
Les Borges va
arribar a tenir uns seixanta i escaig molins d’oli. Més grans o més petits
segons el propietari. Pensem que vol dir en el poble 62 molins, més d’un per
carrer. En l’actualitat no n’ha quedat cap que recordi aquest passat “gloriós”.
Queden uns quants elaboradors (Agrolés, Chicó, Cooperativa dels Carlistes,
Cooperativa la Borgenca i Olis dels Templers). Però tots ells amb modernes instal·lacions
o elaborant-lo fora, a l’inrevés de l’època “gloriosa” quan els forasters
venien a moldre a les Borges.
L’únic record del
passat oleícola resta a uns dos quilometres del poble i fruit d’una iniciativa
particular. El Parc Temàtic de l’Oli, visitat per una ínfima quantitat de
borgencs.
Ara sembla ser
que en un indret històric com Cal Gineret en pensen fer-ne un. Quan estigui fet
ja en parlarem.
A les Borges
creiem que la producció i elaboració de l’oli ens dona dret a ser “la Capital
de l’Oli” quan ací sols varem tocar la porqueria de l’oli, el collir-lo i el
elaborar-lo, sempre amb granota o el vestit més vell, mentre a Reus i Itàlia
portaven vestits luxosos ja que ells distribuïen, milloraven i
comercialitzaven. O sigui ben mudats, feien la feina neta i la que donava
diners en valors afegits. De propina vingueren les cooperatives on una reduïda
junta pren totes les decisions. Formades per pagesos (amb un alt nivell
intel·lectual) tancats al país i sense fer cas a cap tipus de novetat i millora.
Així el preu de l’oliva manté (amb collita normal) una llarga tendència a la
baixa en quant a preus. Això obliga a productors mitjans i grans a construir
associacions i amb elles nous molins amb noves marques que poc a poc han pres
tota l’hegemonia en el mercat. Ja que lluiten per la qualitat i no per la
quantitat cosa que s’ha fet fins ara en les cooperatives alliçonades per la
Denominació d’Origen les Garrigues, per cert amb seu a Lleida.
Com diu una
important revista espanyola en la que col·laboro l’oli comença quan acaba la
feina del pagès. I aquests creuen que en saben d’oli.
La Confraria de l’Oli
Tenint en compte
que les Borges havia perdut tot tipus d’entitats culturals al voltant de l’oli
un grup de gent encapçalats per Ramon Gassió va fundar una entitat sense ànim
de lucre que tenia per a objectiu, primer tornar a les Borges el nom que havia
tingut amb el tema de l’oli i segon la promoció, divulgació i tot tipus
d’iniciatives culturals, lúdics, que tinguessin com a finalitat el
redescobriment de les Borges i el seu oli. Ja des dels primers temps de
funcionament fou rebutjada per la Denominació Protegida
i com no de la seva titella l’Ajuntament de les Borges que ha permès que
aquesta estès radicada a Lleida. La causa devia ser que els estatuts de la
Confraria no permetien formar part del Consell Directiu a polítics en actiu i
com ací tot ho remenen els polítics, hem estat foragitats de tots els
esdeveniments del món de l’oli (sols fan la Fira) borgencs. Se’ns han retirat
tot tipus de petites subvencions quan hem estat l’entitat borgenca més coneguda
a tota España on mantenim un gran contacte amb totes les altres confraries,
molins i organitzacions i premsa oleícola de diversos països.
La peculiaritat
més interessant de la Confraria està radicada en el seu abast. Som molt
coneguts fora de les Terres de Lleida, la qual cosa coincideix amb el seu
objectiu, exportar la cultura de l’oli lleidatà. Tenim amics a tot el món i
especialment als països productors d’oli. Les Borges això ho ignora, prova d’aquest
fet és que el premi “Oliva de Plata” que concedeix la Confraria es va tenir que
celebrar a Castelldans. També varem organitzar dues exposicions d’oli
d’arbequina, la primera a Masia Salat i tancada a la comarca amb 27 expositors
(arbequina i comarca), la segona ja que cap autoritat local es va dignar venir
de visita la varem fer a la Granadella amb l’assistència de 58 molis de tota
Espanya. La Diputació fou convidada a fer l’inauguració declinant molt
diplomàticament l’oferiment. Quan s’ha fet viatges a llocs oleícoles han
prescindit de nosaltres i tampoc ens han demanat cap tipus d’opinió sobre la Fira. Potser no els
fa cap falta, van néixer savis.
Ramon Gassió ha
creat un “bucle” informàtic amb una sèrie entre blogs, pàgines web Facebook,
twitter i You Tube de 66 elements tots vinculats amb l’oli i la
pagesia-hosteleria lleidatana. A les conegudes com a “xarxes socials” arribem a
35.000 “amics”.
A més compte amb tres revistes on-line. L’una
que s’envia a tota Catalunya, escrita en català anomenada EL PRIMER RAIG amb una tirada de 5.600 exemplars via e.mail.
La segona amb el títol d’OLIBERIA NEWS està escrita en castellà i s’envia a
unes 12.000 persones, el 80 % vinculat amb l’oli. Els receptors estan repartits
per tot el món. (Xina, Japó, Sudamérica, Europa del Nord i l’Àrea Mediterrània,
nord i sud). Una ampla divulgació que el
ajuntament de les borges ignora amb el mal que això fa als seus ciutadans,
potser no a ells. De tot l’Ajuntament sols és la Regidoria de Cultura qui ens
informe dels actes a celebrar. Cap més regidoria ni el Departament de Premsa
amb dues persones fitxes no hi ha manera que ens incloguin en la seva base de
dades. A partir d’ara sols serà notícia de les Borges lo que la publicació
decideixen que ho és ja que nosaltres si podem afirmar amb orgull que som
independents, no subvencionat com alguns dels demés (via col·laboració o
publicitat). La tercera revista “PARLEM DE LES BORGES BLANQUES” té una difusió
en e.mail de 1.300 persones i creixent contínuament. Aquesta revista més centrada
a les Borges tampoc rep per part de Premsa de l’Ajuntament cap tipus
d’informació com si reben una sèrie de publicacions provincials amb una tirada
molt inferior amb número i àmbit..
Arribem doncs a
la conclusió qui si no ets dels meus (CiU) no existeixes. La conclusió per part
nostra és la de canviar de poble. Al menys així no sortirà als nostres
enviaments la paraula “les Borges Blanques”.
En quant a la
Fira del 2014 aquest grup informatiu no ha rebut ni la més mínima informació,
ni tan sols la dels actes a celebrar, per la qual cosa aquest grup ha decidit
ignorar (sols en remarcarem amb una foto i un petit text que s’ha celebrat) ja
que no podem ignorar la realitat, però divulgació i promoció res de res.
Avantatges de l’independència dels poders fàctics.
A la Confraria, a
excepció del govern ERC i PSC que ens varen deixar intervenir i a més ens varen
deixar un estand (No oblideu que som una associació sense ànim de lucre), mai
més ens han demanat opinió ni molt menys ens han donat cap tipus d’avantatges.
Nosaltres no tenim cap benefici anant a la Fira, el guanyen l’oli i els pagesos
i la ciutat. Entre
altres també fem conèixer el poble i com es diu avui “posar-lo al mapa”. I
Internet és en l’actualitat el modus de difusió mundial, no ho oblidem.
La Denominació
d’Origen Protegida les Garrigues és la veritable invitada amb poder exclusiu a la Fira. Aconsegueix
tot el que vol. Inclús ha estat molt pregada per venir cosa que no s’ha fet amb
ningú més. Sols representa a 27 molins (de 72 que en hi ha a la seva zona) i te
la santa barra de venir a les Borges amb només 9 molins (Aquest any 6). Això
si, fa i desfà.
La Fira és el més
semblant a una secta. Sempre hi ha els mateixos i no es deixa que vinguin
d’altres indret no sigui que ens influenciïn amb les seves novetats. Visca la
tradició i l’enfonsament.
Això si, si vull
ser el més just possible he de dir que un cop comença i fins que acaba es nota
la feina ben feta dels empleats municipals amb el tema de l’organització, per
mi modèlica.
Sud-Oest Actiu és
una empresa borgenca. Ha estat pionera en el tema de la cosmètica de l’oli i en
la de l’oli derivat amb gustos. Té entre tot més de 150.000 referències.
Qualsevol cooperativa en té com a molt 12. Te un format econòmic molt curiós i
ara ha creat el Centre
Agroalimentari de Lleida APEAL. Cas de
l’Ajuntament. Nul, zero.... Premis a l’innovació?, Que dius!!!. Interès per les novetats a la Fira? Que dius !!.
Curiosa Fira la
de l’Oli. No es deixen venir olis d’altres contrades sota l’imposició de la
DOP, recordem el cas del meu amic Fermin d’Aceites Vizcantar de la DOP Priego , la de major
qualitat actualment que ja fa anys que conec i aportava la seva experiència tan
amb oli com amb cosmètica de l’oli. Li varen amargar el certamen. Evidentment
fora d’ací ho saben ja que la meva relació amb altres indrets del país és molt
més gran de lo que els fàctics borgencs es creuen. Allà ells !!.
Tenim una mitjana
de 20-22, aquest any 24 expositors de 74 molins de la zona. Si en venen més,
els assistents tindran que repartir i ja no els sortiran els números. Això ens
indica que no és una Fira sinó un mercat. El sr. Ribalta, gerent del Patronat
ens podria dir el número i percentatge que dins la Fira ocupa el sector de
l’oli en comparació als altres expositors (batejats per mi com els dels
Xoriços, amb tot el respecte).
També voldríem
dir que les xifres d’assistència estan absolutament inflades. Jo he estat cap
de premsa i sé que no ultrapassen les 20.000 a més si tenim en compte les
xifres de l’Ajuntament, la venda d’oli per visitant es pràcticament minsa.
L’any passat vaig fer un sondeig entre els expositors i vaig arribar a una
quantitat mitjana de 1.500 litres per estand.
Anem a multiplicar nens, 1.500 x
22 quants litres?.
Voldria preguntar
a la senyora Núria Palau
ramon gassió i
mónico
President
Confraria de l’Oli Verge Extra de les Garrigues i les Terres de Lleida
Carta enviada a
18.000 persones per e.mail i 35.000 més en xarxes socials. Enviada en català i
castellâ.
INFORMACIÓ EDITORIAL
LA REVISTA VIRTUAL parlem de les borges blanques HA DECLINAT INFORMAR DEL TEMA DE LA FIRA DE LES GARRIGUES PER RAÓ DE HAVER ESTAT IGNORADA TAN PEL DEPARTAMENT DE PREMSA DE L'AJUNTAMENT COM PEL PATRONAT DE LA FIRA. ( Aquesta revista té una tirada en català de 6.000 recptors i de 12.334 en castellà). Ignorant les nostres activitats si que farem poble.
CARTELL DE LA 51 ª FIRA DE LES GARRIGUES I DE L'OLI DE QUALITAT
LA REVISTA VIRTUAL parlem de les borges blanques HA DECLINAT INFORMAR DEL TEMA DE LA FIRA DE LES GARRIGUES PER RAÓ DE HAVER ESTAT IGNORADA TAN PEL DEPARTAMENT DE PREMSA DE L'AJUNTAMENT COM PEL PATRONAT DE LA FIRA. ( Aquesta revista té una tirada en català de 6.000 recptors i de 12.334 en castellà). Ignorant les nostres activitats si que farem poble.
OPINIÓ
Les denominacions
d’origen protegida
En una entrevista
que avui m’ha fet el gran periodista Pau Echauz m’ha fet una pregunta que m’ha
deixat un xic perplexe. Si ajuntem tots
els productors d’oli sota una unitat funcional, llavors no tindrem
l’oportunitat de que cada molí pugui ofertar la seva forma de diferenciar
l’oli. Jo li he contestat que la primera feina avui a fer en els mercats
nacionals i internacionals de l’oli es aconseguir fer arribar al possible
client les magnificències del nostre oli. O sigui que els clients consumeixin
en primer lloc oli verge extra lleidatà, ja que és el millor en tots els
aspectes i després que cada molí pugui ofertar el seu propi producte que
tractarà de diferenciar a millor.
Després vaig
fullejar la magnífica revista de l’oli Mercacei on vaig poder veure els grans
esforços que fa cada marca per diferenciar-se de les altres, des del disseny de
les ampolles, les etiquetes, els taps ... fins al producte que porten dintre o
sigui l’oli. Cada cop aquest oli és tot menys uniforme, cada productor ens ven
un producte treballat, amb una qualitat tan física com organolèptica superior.
Aquest fet em fa
pensar quina és a l’actualitat la funció de les Denominacions d’Origen
Protegides que abans avalaven la qualitat de l’oli de la seva jurisdicció.
Aquestes Entitats han acabat sent ens polítics molt superats ja per
l’iniciativa privada. Els molins que volen fer un gran producte ja no
necessiten emparar-se en les DOP sinó que es posicionen en un mercat competitiu
amb un client cada cop més documentat sobre les virtuts de l’oli. Actualment ja
tenim el tema de l’oli ecològic que està regulat per un altra normativa que la
de les DOP i agradi o no el que dic, avui per avui és el millor. De totes
formes i a tota Espanya les DOP serveixen com aglutinadors d’unitat. Pràcticament
tots els molins d’una zona protegida hi pertanyen també a Catalunya. Pot ser
que en alguna no hi estiguin tots els productors però són pocs els que no hi
pertanyen (parlem sempre d’olis de qualitat).
Ara, a totes les
normes els hi surt l’excepció.
A Lleida tenim
una DOP les Garrigues que curiosament sols acull a 27 entitats productores
d’oli i més de quaranta hi estan excloses. I encara em direu, que aquest fet no
és pura política!. O sigui que a Lleida, 27 productors conten amb l’aval de la
DOP i la gran majoria no. No em digueu qui fa el millor oli, tot és bo gracies
a les virtuts de l’oliva arbequina, però quasi tots els premis en certàmens
nacionals i internacionals els guanyen els no adscrits a la DOP. I no puc deixar de
costat el tema dels preus, en la nostra societat actual els preus són la nota
dels exàmens. Quins son els més cars o més ben dit quins són els que
prefereixen els clients?. Doncs os ho contestaré, els no afiliats a la DOP. La DOP
En resum lo que
vull dir és que avui els molins i les cooperatives (voldria ressaltar la de Bellaguarda ) lluiten
pel seu compte per posicionar-se en el mercat i per fer-ho ja no contem amb
entitats anquilosades, polititzades i costoses. Contem amb el seu esforç i això
els costa
l’animadversió de l’entitat “rectora” de propina. Demano doncs que ja que estem en una economia
de mercat on els millors ja sobresurten que desapareixin aquestes entitats que
com em va dir un poderosíssim productor navarrès sols serveixen per aixoplugar
tota mena d’olis, tan de qualitat como desgraciadament, no.
Voldria posar com
exemples un seguit d’olis però em fa por deixar-me’n algun. Veà, Pons,
Olicatessen, Bellaguarda, Camins de Verdor, La Granadella, Bovera, Templers, Comandilla,
Duran, Gabriel Alsina, Cooperativa dels Torms, Oleum Flumen, Cal Saboi, La Gota
d’Oli, Excellence, Ecosetrill, Ermitalia ...
Cap d’aquests, pertanyen a la DOP les Garrigues.
“Evolucionar o
morir, deia el savi”
Ramon Gassió Mónico
President de la Confraria de l’Oli Verge Extra de
les Garrigues i les Terres de Lleida
PÀGINES WEB I BLOGS VINCULADES.
BLOGS
oliturismeterresdelleida.blogspot.com
templarsoliveoil.blogspot.com
sudoestactiu.blogspot.com
olitempl-parafarmacia.blogspot.com
olisperedecartella.blogspot.com
parlemdelesborgesblanques.blogspot.com
lleidashop.blogspot.com
oliberianews.wordpress.com
cuinesdelescomarquesdelscanalsdurgell.blogspot.com
primerraig.blogspot.com
confrariaoligarrigueslleida.blogspot.com
cantabromediterraneadeconservas.blogspot.com
aceitedelostemplariosshopping.blogspot.com
gassioprojects.blogspot.com
PÀGINES
assoc-agroalimentaria-lleida.jimdo.com
lleida-shop.jimdo.com
oliberia-el-primer-raig.jimdo.com
templars-olive-oil.jimdo.com
confraria-oli-lleida.jimdo.com
cuinadelleida.jimdo.com
parlemdelesborgesblanques.jimdo.com
http://nou.lleida.com/sud-oest-actiu-sl/qui-som
centro-inter-olivoarbequino.jimdo.com
lleida-productes-top33.jimdo.com
http://nou.lleida.com/associacio-promotora-deempreses-agroalimentaries-de-lleida/qui-som
oliturisme-terresdelleida.jimdo.com
olitempl-parafarmacia.jimdo.com
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)